Soc urbanita per definició i vocació, això no vol dir que no entengui i tingui una certa admiració per les persones, entre les quals tinc bons amics, que han triat com a opció de vida l'agricultura o la ramaderia perquè la nostra, de vida, pugui ser més saludable gaudint de productes naturals de proximitat amb qualitat.

La feina que fan és dura, amb poques festes i molts sacrificis per poder sobreviure d'un mercat que cada vegada és menys sostenible; és una feina tan respectable que no mereix la proliferació de ramats d'idiotes urbans que han posat de moda l'ocupació d'explotacions ramaderes, posant en risc la salut dels animals i creant una situació d'indefensió per als treballadors del sector.

Els coneixereu perquè són pixapins que es traslladen amb el 4x4 del papa, queden amb el mòbil de darrera generació, consumeixen més gintònic que llet, compren els productes agroalimentaris en grans superfícies que els porten de països on exploten els operaris de la terra, i tenen les bestioles en condicions deplorables. No rumien, masteguen inconsciència social.

Darrere tanta moralina de llibre pijoprogre s'amaga un alt i trist índex d'analfabetisme de realitat del sector, no deixa de ser curiós que aquests ramats que pasturen per la incongruència social, deixant la seva empremta a les xarxes, cercant a la desesperada la foto d'Instagram que els deixi ben retratats com a herois de la ximpleria i el postureig agrofashion, no tinguin cap recança a contaminar l'aire de boscos i ciutats, fer servir productes químics per lliurar-se d'insectes que els pertorben la comoditat com si no fossin bestioles de Déu, o donar lliçons de vida als que se la guanyen suant, endreçant la terra i el paisatge, procurant ser respectuosos amb el medi ambient i lluitant perquè no arribi el dia que ens haguem d'alimentar de subproductes de laboratori. Té nassos que una colla de personatges, alguns dels quals possiblement no han aixecat res més pesat que el bolígraf de la universitat o la targeta de crèdit per pagar les boniques samarretes amb les quals surten a la foto, ara es vulguin erigir en evangelitzadors dels qui han suat la subsistència del nostre territori perquè aquest grapat d'energúmens puguin lluir un aspecte saludable, amb cara de no haver patit mai per res en sa vida.

Amb tots els respectes a aquestes malaltes i malalts de la pedagogia vegana que tenen una visió limitada de la vida, amb aquestes collonades paleolítiques, a més de matar tanta bleda que segurament els ha extingit una bona part de les neurones, estan matant una part del territori que ens és tan necessària com vital, perquè la vida no és només ni animal ni vegetal, és ponderació, estabilitat... precisament el que els falta, a més d'un bull, a tots plegats.