Tant com han ridiculitzat, sentenciat, amenaçat el sobiranisme que proclama «ho tornarem a fer!», ara resulta que els qui es fan valdre tenir la paella pel mànec no tenen més remei que repetir actuacions, i mantenir actituds poc edificants per intentar sobreviure.

Oi tant, que ho tornaran a fer! PSOE, PP i Cs tornaran a impedir la creació d'una comissió d'investigació del Congreso de Diputados sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, perquè no poden assumir que se sàpiga la veritat. Sigui la que sigui. Tant se val que fos negligència o conspiració, el que es va perpetrar des de les clavegueres de l'Estat.

No poden admetre que es qüestioni tanta evidència com està sortint a la llum. Per tapar el que es va fer malament no dubtaran a utilitzar la força i la imposició. El silenci clamorós dels mitjans de comunicació que escriuen al dictat del sistema ja és un símptoma clar que no pensen canviar en la manera de fer.

Per les «explicacions oficials» donades fins dijous al vespre, queda clar que tornaran a negar vinculacions amb l'imam de Ripoll. I la ministra socialista ja ha declinat responsabilitats pel que va fer el govern Rajoy. Com si Policia, Guàrdia Civil i CNI haguessin desaparegut del mapa. Com si no hi hagués responsabilitats polítiques i jurídiques a depurar, en tota l'actuació del govern Rajoy en l'afer de l'imam de Ripoll, cervell de l'atemptat del 17 d'agost del 2017.

Ho tornaran a fer, d'acusar de negligència els Mossos, amb el mateix to desafiant i ofès que ho va fer José Antonio Nieto, número 2 del ministre Zoido, quan l'interpel·laven des de la comissió d'investigació del Parlament. Tornaran a treure la vergonyosa nota informativa de la CIA que van utilitzar mediàticament per desacreditar el Mossos. Tornaran a parlar del major Trapero com a culpable de rebel·lió contra l'Estat, i no pas com a exemple de l'eficiència que cal exigir a un cap policial.

Ho tornaran a fer, com van fer amb el GAL i amb l'Operación Cataluña, negar cap responsable polític X en l'organització de les clavegueres de l'Estat. No serà la primera vegada que des del poder, des del sistema que defensa els interessos de l'anomenat règim del 78, es paralitza qualsevol intent de fer net amb tanta porqueria acumulada. Per tant, estiguem segurs que ells «ho tornaran a fer» tantes vegades com els faci falta per mantenir l'estatus.

PS: allò dels caragirats de la setmana passada ha donat joc, i el que donarà si no s'enllesteix ràpid i bé la tragicomèdia aquesta del Govern espanyol. D'entre els que diuen haver-se sentit al·ludits, destaco els que deuen estar patint per la credibilitat del seu líder, amb tantes excuses com està donant per vetar persones concretes. Fins ara, només sabíem dels omnipotents jutges que decideixen qui pot ser president de la Generalitat, diputat, senador o europarlamentari. Però escoltats els arguments del candidat, podem començar a pensar que allò de la separació de poders entre l'executiu i el judicial ha fet figa definitivament en l'escala de valors d'aquest home. Si el que vol el candidat és el que diu, queda clar qui és i quin són els seus criteris. Com era de témer, l'aparell del partit, el sistema, l'han deixat sense credibilitat. De fet, deu ser més còmode viure com un caragirat, que no pas exposar-te que et girin la cara pel que dius, fas i penses.