Toni Nadal, que durant molts anys va ser entrenador del seu nebot Rafel [com a ell li agrada anomenar-lo, amb la «e» molt neutra], va fer dies enrere unes reveladores declaracions. Segons ell, no sorgeix cap jugador capaç de destronar Novak Djokovic (32 anys), el mateix jugador manacorí (33) i Roger Federer (a punt de fer-ne 38) perquè els joves estan massa consentits. En una columna a El País, l'oncle Nadal va denunciar que als membres de l'anomenada Next Gen se'ls faciliten massa les coses i que allò que en principi els hauria de beneficiar, els acaba debilitant. Així, segons ell, quan un dels tres grans, o d'altres de la seva edat, com Wawrinka o Bautista, juguen bé, guanyen, i quan no ho fan, també poden fer-ho perquè saben patir, qualitat que encara no tenen els Thiem, Zverev, Tsitsipas o Khatxànov.
Posar només el tennis com a exemple pot semblar simple, però és interessant. És un dels esports més mentals i individualistes que hi ha. L'experiència i el saber estar en situacions límit hi són essencials. Les millores en la preparació física i de coneixements han provocat que els trenta d'ara siguin els vint d'abans i que, fins i tot, alguns esportistes longeus allarguin fins als 40 en bones condicions. Arribats a aquesta situació, potser sí que malcriem els nostres joves amb massa facilitats, donant-los material perfecte que, al final, els fan estar en inferioritat respecte dels que s'havien d'espavilar amb qualsevol paret per aprendre'n fent-hi rebotar una pilota.
