23 de juliol de 2019
23.07.2019

50 anys d'Institut Lacetània

22.07.2019 | 23:19

L'exdirector del centre Francesc Vila Prat és l'autor del llibre 1968-2018. De la Maestría al Lacetània. 50 anys educant la joventut del Bages. Va ser presentat a l'Aula 2000 de l'institut per Josep Huguet, que va parlar de la seva connexió amb l'escola i dels 50 anys. Comenta la divisió del llibre en dues parts: a la primera, hi ha set capítols on s'expliquen els passos des de la fundació de l'antiga Escola d'Arts i Oficis fins a la creació de l'Escola de Maestría Industrial, del 1968 al 1975. S'esmenta el pas de Centro Nacional de Formación Profesional a l'Instituto Politécnico, fins al 1983. La posterior obertura de l'institut a l'entorn, fins al 1993: projecció cultural, activitats extraescolars, la Fundació Lacetània, encara viva i activa, els intercanvis internacionals escolars i les jornades tecnològiques. La implantació de la Reforma educativa (1993-2000) i els reptes del segle XXI fins a l'actualitat. En la segona part, més temàtica, entra en detall en les diverses famílies professionals, l'obertura al món, la innovació per millorar i l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA). Valora el llibre com a minuciós, rigorós, amb una implicació personal ja que l'autor n'és protagonista. Aquesta subjectivitat dona un plus de credibilitat al discurs. Huguet, que havia format part d'alguns equips directius i durant la Transició va ser responsable de renovació pedagògica, en remarca el compartir activitats i especialment assenyala quatre reflexions personals: l'atzar l'envia al professorat d'FP, en substitució de Jaume Sala, que la tardor del 1975 va ser detingut amb 29 manresans més, que van passar a ser presos polítics. Sala suggereix el seu nom a Saló per substituir-lo. S'hi estarà tres mesos. Poc després, Saló li ofereix la delegació que tenien a Sallent per ocupar el càrrec. La història de l'institut comença segons Huguet en la inauguració de l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa, el 1902 a càrrec de Maurici Fius i Palà, republicà federal. Es tractava d'una iniciativa municipal per cobrir un dels dèficits de l'Estat. Després passarà a la Renaixença, en temps del franquisme. El 1956, la junta del centre i Joan Gallifa com a president de la Cambra de Comerç impulsen l'FP, que per diverses vicissituds no serà inaugurada fins al 1968. En tercer lloc esmenta el pas a una gestió democràtica, amb la introducció del català, la creació d'una comissió pedagògica i el 1981 passa a dependre de la Generalitat. Les noves direccions pensen de forma cooperativa, col·lectiva i participativa. I en darrer lloc, esmenta, a partir dels anys 90, la implantació de l'ESO i després la revolució digital. Huguet, en la seva glossa, remarca que l'institut Lacetània és l'únic que neix des de la base cap amunt, perquè té una tradició que n'empeny el sorgiment; les activitats extraescolars i la formació més enllà de les aules; i la relació amb el món empresarial amb la Fundació Lacetània i la Cambra per regular les pràctiques en les empreses a Catalu-nya.

Francesc Vila, director de l'institut els cursos 1986-1989 i 2002-2006, esmenta la tasca de Carme Botifoll, que ha documentat més de mil professors del centre, equips directius i premis, i Rosa Lóbez, que ha digitalitzat les fotos existents a l'arxiu de l'institut. Dona veu en 30 entrevistes a bona part dels protagonistes de la història i agraeix el treball professional del maquetista Marcel Oliveres. Reconeix que s'ho ha passat bé fent el llibre, per la seva debilitat per la història, sobretot del lloc on ha desenvolupat la seva vida professional. Llegint les actes ha reviscut moments màgics i s'ha assabentat de coses noves, com l'etapa de gestació de l'institut en un període que va durar quinze anys. Assenyala que l'institut ha estat important per a la ciutat en les aportacions a la formació professional i a la societat en general; tasca que calia recollir en forma de llibre. Alguns dels projectes educatius propis van ser assumits per la Generalitat com activitats obligatòries per a tots els instituts. Comenta que ha volgut ser rigorós, clar i concís, en la selecció dels fets més significatius i en el tractament donat a la formació. També van intervenir Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa; Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central; i Valentí Ju-nyent, alcalde Manresa, que va valorar l'obra com a «llibre que deixa una petjada de cinc dècades de la història de la ciutat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.