El Bages viu uns moments històricament molt importants amb grans reptes per afrontar. D'una banda, la proposta turística que s'ha impulsat des de diferents instàncies, com és ara el Consell Comarcal i Bages Turisme, té una bona resposta i posa en valor molts actius culturals i patrimonials que, afegits als paisatgístics, ja estan atraient més visitants com més va més. I de l'altra, la nostra indústria, pilar de l'economia bagenca (representa més del 40% del PIB), afronta una transformació important que s'ha volgut batejar amb el nom d'«indústria 4.0». Suposa l'aplicació de la revolució tecnològica a la producció dels béns d'equip, sobretot. Termes com big data, impressió 3D, robòtica i altres són cada dia més presents en el procés de fabricació de qualsevol producte.

Centrem-nos en aquest darrer punt. Segons com s'afronti, podem deixar fora de la cadena de treball centenars de persones incapaces d'aplicar les noves tecnologies al seu procés de treball. Això ja està passant ara mateix...

I aquesta és una de les raons per les quals l'atur no baixa tant com hauria baixat en altres conjuntures econòmiques favorables. Tot i que l'economia va raonablement bé, el mercat de treball encara no nota la millora perquè el que demanen les indústries no ho pot facilitar l'oferta laboral: falten especialistes en moltes branques, sobretot TIC (com també falten instal·ladors i altres perfils professionals que hem deixat sense alimentar...).

On és la clau d'aquest desajustament? Doncs clarament en la formació. Alguns sectors han tirat pel dret i han creat centres de formació pel seu compte. Aquest és el cas del Centre de Formació Pràctica, un centre de referència del sector del metall, que tan bona feina està fent al servei d'aquesta branca de la producció.

Seria desitjable que l'administració, especialment els departaments d'Educació i de Treball, es «posessin les piles», com se sol dir i arrenquessin propostes com l'anterior. Alinear la formació inicial professional amb la formació ocupacional i contínua és un objectiu que hauria de ser assolible.

Mentrestant, però, el Consell Comarcal, en el mandat passat, ha posat en funcionament una proposta interessant per anar donant resposta a aquest repte: la Taula de Formació (FormBages), que aplega més de trenta entitats, institucions i associacions, per confrontar oferta i demanda i poder donar resposta als reptes que tenim plantejats en l'àmbit de la formació.

Fer que l'oferta atengui la demanda. Fer que la demanda s'ajusti i s'orienti cap a l'oferta. Evitar solapaments. No oferir cursos per a perfils dels quals no hi ha demanda («capità de vaixell» és el títol que es va oferir no fa gaire a Osona, per part del SOC). Vet aquí un programa ben simple, però alhora ben complex.

Fa temps que les societats avançades -Alemanya, França...- s'han adonat que no n'hi ha prou amb una bona formació inicial (que és molt important!). Cal insistir en la formació al llarg de la vida, en la formació continuada. I ara, precisament, és aquí on es juga la batalla del nostre futur. No ens la deixem perdre!