No us penseu pas que tingui intenció de parlar de piscines separades per a homes i dones. Som al segle XXI! Però, recordeu aquell acudit de dones que quedaven embarassades a les piscines?

Ara, les dones ja saben nedar sense exposar-se als espermatozous masculins.

Les piscines són relaxants i no cal buscar tres peus al gat... però una gandula de quatre potes pot ser una bona talaia.

Caldria que us fixéssiu molt bé en les piscines per a menuts. Què hi veureu? Pares amb l'espinada vinclada remullant els seus plançons? No! Normalment, no! Encara que algun, sí!

El dia que vaig tenir la idea per escriure l'article, ves quina coincidència, només hi havia tres mares (i perquè la piscina no dona més de si) remullant-se elles, parlant entre elles, fent bronzo i, a més a més, ense-nyant a les criatures a fer xip-xap per perdre la por a l'aigua. Que s'ho passen bé? No, però alegrement complien la seva responsabilitat com a mares.

Per què no solem veure-hi pares? Segurament perquè tenen molta feina i, a les cases, tot i que la majoria de dones en tenen més que alguns homes, cal que algú se sacrifiqui per si mai algun descendent pogués necessitar saber nedar per salvar la seva vida.

Són elles les que, habitualment, amb l'esquena vinclada, mal de ronyons i lumbars, protegeixen els seus fills de morir ofegats. N'hi havia tres. Era un tres a zero. Un mal resultat per al gènere masculí.

I potser els pares d'aquest dia concret haurien preferit ser a la piscina amb el fill petit i no a la feina. I potser, a l'agost, treballarà la mare i l'encarregat de fer agradosa l'aigua al menut serà el pare. Tanmateix, m'esperaré a comprovar-ho.

Malauradament, aquell mateix dia vaig sentir un senyor que deia: la dona s'ha quedat a casa a fer el dinar i jo he vingut a remullar-me una mica. Caram! Quina diferència entre estar fent un fricandó de vedella a la cassola, amb tota la seva escalfor, i una remullada fresqueta a l'aigua!

Quan va ser conscient que havia quedat poc feminista, va intentar arreglar-ho: no, no, jo ja he fet el meu cinquanta per cent del dinar i de parar la taula i he vingut.

M'ho vaig creure. Però quantes vegades, encara, un munt d'homes no fan ni el cinquanta per cent del dinar ni de parar taula! La majoria sabeu que és veritat tot i que molesti.

I quantes santes dones han fet el dinar abans d'anar a la piscina en diumenge i quantes màrtirs no s'han quedat a casa a fer-lo mentre la família es banyava! Qui no en sap casos?

A més, per què amagar-ho?, encara queden homes capaços de dir que a elles no els agrada l'aigua, que no els agrada nedar...

I és que el masclisme menys evident també cal observar-lo, intentar portar-lo de vacances i ofegar-lo en aigües fresquetes.