En Pedro Sánchez Pérez Castejón, candidat a president de Govern, va escriure una comèdia i li va sortir una tragèdia, o si ho prefereixen va escriure una tragèdia i li va sortir una comèdia. Podria deixar l'article aquí, però si no ho recordo malament quan el director de Regió7 em va convidar a escriure aquesta columna em va dir que els articles havien de ser d'uns tres mil caràcters.
El que tinc clar és que cada dia hi entenc menys, de política, si és que mai hi he entès, i més després d'aquest debat d'investidura. Ja fa un quants dies que se'm feia difícil interpretar els moviments públics dels negociadors socialistes, semblava que no volien l'acord i preferien noves eleccions. Si realment és així callo, tot hi que se'm fa molt difícil d'entendre.
En el moment en què Albert Rivera va decidir treure's la careta de liberal i aparèixer com a aspirant a liderar la dreta espanyola, estava clar que si els socialistes volien el govern havien de pactar amb Podemos. Per més que els francesos collessin o que els fundadors de Cs es donessin de baixa, la decisió estava presa i era irreversible. Per això són incomprensibles els atacs sense pietat al líder morat i que varen arribar al seu clímax vetant-lo com a ministre.
Que siguis l'únic candidat possible a president del govern, en una democràcia parlamentària, no vol dir que tinguis els vots per ser-ho, i en Pedro Sánchez s'ha comportat com si els tingués. En aquesta situació el candidat ha de tenir molt clar que si no surt escollit president és responsabilitat seva, i per tant té l'obligació de crear les condicions per aconseguir els vots i, no només els vots, també les complicitats per poder fer un govern sòlid, i això passa inexcusablement per tractar amb guant de seda els teus futurs socis. Desconec si ha passat altres vegades en algun lloc del planeta, però tot apunta que és una novetat mundial demanar el vot a una part de la cambra al mateix moment que s'està negociant amb l'altra.
Quin és l'objectiu real? Què hi ha darrere de tot això? Es vol fer creure que es pacta amb els uns perquè els altres no ho han volgut? D'acord, s'entén, però tampoc cal arribar a tant. Que Podemos aquesta vegada voldria estar al govern? Era normal, tot i que amb ells sols no n'hi havia prou. Que aquesta no era l'opció volguda?, totalment d'acord, però si vols el vot és el preu que hauràs de pagar. I tot i sabent-ho, hi insisteixes? L'únic que aconsegueixes és apujar el preu. I el que és molt pitjor, tancar un acord en fals.
És cert que el poder és una cola molt forta, però se'm fa molt difícil de visualitzar un govern de coalició, havent-hi com hi ha aquests nivells de desconfiança i diferències tan grans en temes que marcaran aquesta legislatura. És possible un govern d'Espanya en què els seus membres no defensin el mateix model d'organització territorial? I més si tenim present que d'aquí a pocs mesos tindrem la sentència del procés que posarà l'independentisme català als peus del «tornar-ho a fer».
Realment és aquest l'objectiu buscat, o el que realment es volia és anar a noves eleccions però en l'últim moment s'ha tingut pànic? Ho desconec, però sigui quin sigui el resultat final en Pedro Sánchez ha perdut una part important del seu capital polític.
P.D. Aquest article està escrit dimecres, en el moment en què sembla que s'està negociant a corre-cuita un acord de govern.
