Església del segle XI-XII, al terme municipal de Borredà, sobre un petit promontori en una vall, encerclada per un mur de pedra de poca alçada que encabí el cementiri fins al segle XX i custodiada per una frondosa vegetació arbòria. Antiga parròquia rural fins al segle XIV, sufragània de Santa Maria de Borredà, sota l'advocació de Sant Sadurní de Tolosa, un dels apòstols de França, la festivitat del qual se celebra el 29 de novembre. Sobre el topònim de Rotgers no existeix una unanimitat de criteris, i el trobem esmentat com a Palatio Rodegarii el 886, en el document de donació que fa Guifré el Pilós al monestir de Ripoll, en el dot pel seu fill Radulf en entrar a aquest monacat.
El terme Palatio no es refereix a un palau sinó que s'hauria d'interpretar com una línia bàsica de defensa en la frontera entre els cristians i els musulmans. El 1089, i en un document de Sant Pere de la Portella, es fa esment del topònim amb la inscripció següent: «villa quam dicunt Rodgers».
Es tracta d'una església d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i amb capçada d'absis semicircular a llevant, ornat l'exterior per arcuacions, faixes llombardes i fris amb dents de serra, mentre que l'embelliment interior es fonamenta en la simplicitat de l'opus spicatum, com si les espigues de blat entressin en el temple per embolcallar l'altar sagrat. Sobre la nau s'enlaira un campanar de torre de dos nivells, amb base quadrangular, i obertures d'arc en mig punt al primer pis i obertures geminades al segon; una trinitat de finestrals com si es tractés del símbol hagiogràfic de Santa Bàrbara i en homenatge a la Santíssima Trinitat; i una porta adovellada a migdia que convida a desprendre's d'artificis per mostrar-se amb tota senzillesa i humilitat davant del Creador.
En el segle XIII s'incorporà un frontal, o antipendi, a l'altar dedicat al titular d'aquest temple i que, actualment, es troba al Museu Episcopal de Vic. El frontal -fet amb pintura al tremp i sobre fusta d'alba- està dividit en cinc compartiments; en el central trobem el pantocràtor -o Maiestas Domini- dins d'una mandorla, beneint i amb el llibre de la saviesa a la mà, amb un nimbe simple i encerclat pels quatre evangelistes a través de la seva representació simbòlica; mentre que als altres quatre registres se'ns descriuen escenes de la vida i el suplici de Sant Sadurní, revestit amb els atributs episcopals, de gran inspiració bizantina per la mitra triangular que porta; tanmateix, el compartiment inferior de la dreta està totalment malmès i ja no compta amb cap capa de pintura. Les delimitacions d'aquestes icones compartimentades estan fetes amb bandes estucades amb relleu i decoracions vegetals geomètriques. Atrau especialment la disposició equilibrada dels temes, els colors blaus i vermells dels vestits i el perfil en negre dels contorns, així com dels plecs de les túniques, en una anticipació al gòtic lineal, i sobre un fons grana que fa sobresortir especialment les figures.
Sant Sadurní de Rotgers és un beneït exemple del romànic primigeni i de la puresa elegant i distingida d'aquest estil; un capbussament en l'art, però sobretot en la traça, la inspiració i la voluntat dels nostres avantpassats. Un temple que és un joiell amagat recònditament en un bosc que l'ha salvat de devastacions vandàliques i fratricides i l'ha conservat fins als nostres dies com una veritable obra d'orfebreria feta en la pedra. Un temple que esglaia per les seves proporcions contingudes, pel caprici de les seves formes i per la pau que encomana amb la seva contemplació.
