Jesús donava constantment lliçons de vida que eren revolucionàries pel seu temps i per la seva cultura. De fet podem dir que avui encara ho són per a tots nosaltres. Avui ens mostra la importància de saber perdonar i d'acceptar ser perdonats.
Jesús ens mostra un camí sorprenent per arribar a la felicitat. Només perdonant i acceptant el perdó estarem en pau amb nosaltres mateixos. El camí contrari pot ser el de l'odi i la venjança que ens menarà cap a l'autodestrució o el de creure'ns en possessió de la veritat que ens durà al menyspreu dels que trobem al nostre voltant.
Aprofito unes idees de Josep Escós que ens deia que no s'hi val amb afirmacions del tipus «perdono, però no oblido», ja que no és l'estil de Jesús. Tampoc cal anar dient tothora que perdonem, n'hi ha prou de reconèixer els drets i la dignitat dels altres. Perdonar és aconseguir que tu i l'altre us reconegueu com a estimats de Déu, és descobrir les necessitats de l'altre i les teves, i és també adonar-vos tu i l'altre que teniu prou força en el vostre interior per tirar endavant.
Si no perdonem entrem en una espiral de violència sense fi, en la qual guanya qui és més fort, qui té més diners o qui té més poder. El problema és que la dignitat de l'altre i la meva no estan al mateix nivell. I això ja ho sabem des de la història del poble d'Israel, on els deutes portaven a l'esclavitud. Els deutes portaven a l'enfonsament de la persona i de la seva família fins a la condició d'esclaus d'aquells que s'apropiaven els seus drets.
Per què ens costa demanar perdó? Potser el problema és no voler reconèixer les nostres limitacions, els nostres errors, el nostre egoisme i les nostres incoherències? A quin tipus de «regne» ens porta un món sense perdó? La conclusió és clara: només quan el bé de les persones ens importa més que les nostres possessions, ens estarem apropant al Regne de Déu.
Per això quan demanem «santifica el teu nom», estem demanant que la santedat de Déu configuri la nostra, en la mesura que totes dues busquen la justícia, estant al costat de tots aquells que estan arraconats als marges de la nostra societat.
