Quan el Casino encara era dels se-nyors, i alguns dels seus fills exercien de fatxendes, esnobs, senyorets (que és com els lingüistes diuen que podem traduir el pijo castellà), circulava la brama que algun d'aquests hereus apareixia pel local lluint ostensiblement les claus del cotxe del papà, per captar l'atenció embadalida de les nenes i provocar els mascles rivals. La demostració de prepotència els distingia socialment, però, amb el temps i el curs de la vida, se sap d'algun que més aviat ha tingut la fi del cagaelàstics (ja sabeu, allò d'acabar malament, anar a mal borràs, tenir mala fi...).

El record d'aquest comportament fanfar-ró em va venir al cap dilluns passat, quan Pedro Sánchez va comparèixer davant els 346 diputats presents al Congrés amb la pretensió que el fessin president del govern espanyol. No insistiré en tot el que s'ha dit aquesta setmana sobre l'actitud, l'estil i l'estratègia del candidat, perquè són prou conegudes les conseqüències. El rellevant, ara, deu ser denunciar la incapacitat de les esquerres espanyoles a pactar fórmules de govern alternatives a les de la dreta reaccionària, i que l'error el pagaran car. Ja poden anar a la convocatòria de setembre, ja... Mentre funcioni el confessionari del 78 per on passen els socialistes (González, Zapatero, Sánchez, Montilla, Iceta), difícilment hi haurà mai a Espanya un govern d'esquerres. Ni majoritari, ni en coalició/col·laboració.

Però encara és més imperdonable la divisió del sobiranisme català en el seu enfrontament al nacionalisme espanyol. Què s'esperava aconseguir a Madrid a canvi d'uns vots? Que reconeguessin el dret a decidir? Que anunciessin inversions repetidament incomplertes. Que hi haurà canvis cap a millor? Que deixaran de menystenir-los? Que estan disposats a negociar sense imposicions? Que deixaran d'impugnar i prohibir els acords del Parlament que beneficiarien tots, tots els catalans?

A hores d'ara, encara tenen dubtes sobre el tracte que rep Catalunya del nacionalisme espanyol? Han notat que potser són amables amb els catalans? Que potser els han mimat mai? Que els han seduït mai, al catalans? Que els reconeixen el que aporten a les arques de l'Estat? Que vetllen perquè Catalunya continuï aportant a l'economia estatal? Que reconeixen la solidaritat territorial de Catalunya? Han sentit a dir que els catalans són solidaris? Han escoltat els portaveus canaris, valencians, càntabres, bascos reivindicant respecte, millores i inversions per als seus territoris? Algú els ha titllat d'insolidaris com es fa amb els catalans? Han parat atenció a allò del botí que segons Rivera es volien repartir Sánchez i Iglesias? Escoltin, per botí, el català, que fa anys que tots malden per manllevar, oi?

Què es pensaven, doncs? Que el simbolisme de la foto d'Iceta a la manifestació espanyolista de Barcelona era molt diferent del de la foto ultra a la plaça Colón de Madrid? I que el llaç de la façana de la Diputació de Barcelona no el retirarien? O que la Fiscalia, que depèn del govern de Madrid, veuria delicte d'incitació a l'odi en la crema del ninot de Puigdemont a Coripe?

Il·lusos tots!