Abans de tancar la maleta...

Que hi ha aigua per a les plantes, que les persianes estan mig abaixades i mig apujades perquè els lladres, abans d'entrar (és un clàssic), tinguin dubtes raonables sobre si les persianes estan mig apujades o mig abaixades i a veure quin significat tindrà això. Les consignes als veïns, al veí de confiança del replà de dalt amb totes les dades del que farà i on serà els propers dies, i consignes trampa per al nou veí del replà del davant de qui no es refia ni un pèl. A veure si tindrà raó i encara ens donarà un mal tanto, aquest! Que no li portin el diari. Que li funcioni aquest programador que ha comprat per Internet i que li encendrà aleatòriament els llums per despistar, si cal, els lladres que potser s'ho miraran des del carrer, i s'hi pensaran abans d'entrar mentre intenten desxifrar si els llums que s'encenen i s'apaguen a deshora tenen res a veure amb les persianes mig abaixades i mig apujades.

I els articles. Ha enviat tres articles enllaunats al diari on col·labora perquè pensa que així mantindrà la sensació de ser aquí, de no haver marxat, mentre els lectors li llegeixen els articles que ha fet en les darreres hores. Acostumat a fer-ne un per setmana reconeix que li ha costat fer-ne 3 de cop i que no es noti que els ha fet de cop parlant de qualsevol cosa. També pensa que així, si els lladres que li han de venir a robar resulta que són lectors seus, no tindran la certesa de si ha marxat de casa o no i de si el fet que segueixi publicant articles com si res té alguna cosa a veure amb els llums que s'apaguen i s'encenen i amb les persianes apujades i abaixades desordenadament. Tot sigui per tenir-los distrets. I, discret, no ha dit res a ningú i ningú no sap del cert si aquests dies hi serà o no i decideix, per mantenir la discreció, fer un darrer article que sortirà publicat el darrer diumenge de juliol on no deixarà clar si és fora o dins. Si ha marxat o s'ha quedat. Tot molt clar perquè res no sigui clar. Ell pren mesures sempre, i cada any a l'estiu, més.

Es gira, el pis ja és buit, només ple de la seva mirada i, quan ja li sembla que tot està com cal, se'n va. S'ha ficat dins la maleta i, amb un doble mecanisme que va encarregar al seu amic manyà, tanca la maleta per dins amb ell a dins, on és fosc, i espera ben posat, recargolat. Al cap d'uns minuts l'operari del servei exprés que va encarregar fa just un parell de dies, obre la porta del pis i s'endú la maleta. Encara acomodant-s'hi dins, sent un xic de nervis. Comença el viatge. No sap on, allà on vagi a parar la maleta que és plena de coses i d'ell mateix, que durant els propers 15 dies i 15 nits viatjarà i viurà dins la maleta. A l'agència de viatges extrem que ha contractat li han assegurat que segurament la maleta es perdrà en el primer transfer entre vols. Destí desconegut, doncs. No se'n sap avenir de l'emoció. I la tornada? Qui hi pensa, ara, en tornar! Això sí, just acaba de començar i.. ja té tantes ganes d'explicar-ho...