Reprodueixo tres notícies publicades aquests dies per tal que els lectors i lectores puguin fer la seva pròpia reflexió. Certament, paradoxals.

Primera notícia, el Consell de Ministres del 12 de juliol passat va aprovar una inversió de 2.000 milions d'euros (2.083.000.000 ?) per fabricar 348 vehicles de combat, el model VCR 8 x 8, per a l'exercit de Terra. És a dir, cada unitat té un cost de 6 milions d'euros (6.000.000 ?). L'import llegit en euros ja és una quantitat considerable, però si el reconvertim en les antigues pessetes aleshores ens permet comprovar com és d'espaterrant. El cost de cada vehicle ascendeix a gairebé 1.000 milions de pessetes (998.316.000 ptes.). Si a continuació multipliquem aquest import per 348 vehicles, el seu resultat provoca vertigen. Per fer-nos una idea de com és aquest carruatge blindat, ve a ser com una tanqueta. No arriba ni a la categoria de tanc.

Ep! no és demagògia, però segons per a què hi ha diners i segons per a què no n'hi ha. En el XIX Dictamen de l'Observatori de la Dependència s'hi pot llegir que l'any 2018 va finalitzar amb 250.000 persones sense rebre cap prestació o servei del sistema d'atenció a la dependència tot i tenir-hi ple dret, i 128.568 persones estaven en llista d'espera pendents de valoració. A més, 30.400 persones reconegudes com a dependents van morir sense rebre el corresponent ajut.

Segona notícia, l'empresa pública del servei postal Cor-reus, durant el primer semestre d'aquest any, ha obtingut un benefici net de 50,8 milions d'euros.

Ep! no és demagògia, però tot i tenir substanciosos beneficis econòmics les queixes ciutadanes per les deficiències del servei de Correus són múltiples i considerables. Una situació generalitzada i que té a Manresa un bon exemple. Les queixes dels sindicats i les aturades laborals per denunciar la precarietat són constants. Si repassem l'hemeroteca de Regió7 podrem llegir com l'estiu passat el repartiment de la cor-respondència i paqueteria a Manresa va arribar a ser qualificat de caòtic. Fins i tot els veïns del Passeig, indret on precisament hi ha ubicada l'oficina de Correus, denunciaven que tardaven entre un i dos mesos a rebre la correspondència.

Fa unes setmanes, la Fiscalia Provincial de Barcelona va arxivar la denúncia interposada pel sindicat Sipcte (Sindicat Independent de Correus i Telègrafs) contra Correus pel desgavell existent. La resolució judicial, però, precisa que les irregularitats detectades podrien donar lloc a algun tipus de sanció administrativa o a una reclamació civil. Ara, el sindicat s'està plantejant presentar una demanda administrativa.

Tercera notícia, CaixaBank, durant el primer trimestre d'aquest any 2019, ha obtingut uns beneficis de 533 milions d'euros. Aquest import en el decurs del primer trimestre d'enguany. Els beneficis cor-responents a l'any 2018 van ser de 1.985 milions d'euros (1.985.000.000 ?).

Ep! sense demagògia, però La Caixa sempre fa caixa castigant els clients. El tancament de sucursals i els acomiadaments laborals estan causant greus perjudicis, tant als treballadors/es com també a la clientela. Per altra part, la seva invitació a utilitzar els mitjans telemàtics, o els caixers automàtics, provoca considerables maldecaps sobretot a les persones d'edat avançada. A més, cobren comissions per tot: per sol·licitar un extracte, pel manteniment de guardar uns diners amb els quals especulen sense consultar-ho als clients, per enviar per correu els rebuts que les companyies de subministraments obliguen a tenir domiciliats, etc..

Reflexió final i -per descomptat- personal: tot plegat, una vergonya, una immoralitat, una indecència... i força sinònims semblants!