Els socialistes no van creure en cap moment que podrien pactar la investidura. És la confessió de José Luis Ábalos, número dos de Pedro Sánchez, en l'entrevista que ahir publicava aquest diari: «En cap moment no vam confiar a tirar-la endavant. Amb els resultats electorals semblava possible, però hi havia elements per no confiar-hi, com els antecedents. Sempre ha estat present el que va succeir el 2016». És a dir, quan Pablo Iglesias va votar en contra de Pedro Sánchez. També llavors es van posar vicepresidències sobre la taula de les exigències podemites. També llavors la suposada negociació va ser un espectacle de cara al públic.

«En cap moment no vam confiar a tirar-la endavant». Ter-rible confessió. «Hi havia elements per no confiar-hi». Crònica pòstuma d'un fracàs anunciat. Des del dia 28 d'abril a les vuit del vespre, quan els sondejos a peu d'urna van avançar el resultat, sabien que era possible un govern basat en l'aritmètica de la moció de censura, fins i tot amb una majoria més folgada, però al mateix temps -diuen ara- estaven convençuts que no aconseguirien posar-se d'acord amb Podemos, que era l'únic soci possible. Sánchez, Ábalos i els gurus de Ferraz eren conscients que ni Pablo Casado ni Albert Rivera els ajudarien a treure el carro del fang.

Una cosa és arribar al final del temps de joc sense haver aconseguit el resultat que es buscava perquè tots els intents han estat infructuosos, i una altra arribar-hi dient que «des del principi donàvem la derrota per descomptada». Aquesta confessió projecta una nova llum sobre els episodis dels darrers tres mesos i ens ajuda a veure'ls com una estratègia premeditada per escampar les culpes del fracàs cap als altres: la dreta que no s'absté, l'esquerra que només busca poltrones.

Si en cap moment no van confiar que la investidura tiraria endavant, cal entendre que Sánchez havia decidit des del principi que el final més probable dels contactes seria la convocatòria de noves eleccions, i per tant, cal deduir que el que ha passat des del 28 d'abril forma part de la campanya electoral per al 10 de novembre. L'única manera d'evitar aquest final seria la rendició incondicional de Podemos. O potser el ministre Ábalos ens enganya i la seva confessió forma part d'una estratègia per forçar els morats a acotar el cap i passar per l'adreçador. La trama de la pel·lícula admet giragonses d'aquest calibre i de més inversemblants i tot.