Al segle XIX el ministeri espanyol de Fomento va fer plans per estendre el ferrocarril. Va dividir les línies en dues categories: les que podien funcionar soles, perquè travessaven comarques riques i poblades, i les que no, perquè servien terres buides i empobrides. A les primeres els va dir: espavileu-vos a finançar les obres amb els bitllets dels viatgers. A les segones els va donar grans subvencions, gràcies a les quals els usuaris pagaven el quilòmetre a preus molt menors. No cal dir a quina categoria van anar a parar les línies catalanes, sorgides de la iniciativa emprenedora privada. El mateix trajecte, a Catalunya, costava molts més diners que a la Meseta. La diferència la pagava l'Estat amb uns impostos que també sabem d'on sortien i encara surten.

Al segle XX es van deixar de subtileses. Mentre a Catalunya la iniciativa privada construïa autopistes de peatge indispensables, a la resta el ministeri construïa autovies gratuïtes per les quals no passava ningú, amb els impostos de ja sabem qui. I quan, finalment, es van fer autovies a Catalunya, va resultar que s'encallaven justament allà on haurien competit amb les vies de peatge. L'A-2 entre Cervera i Igualada, que perjudicava el negoci de l'AP-2 de Barcelona a Lleida, va estar empantanegada durant dècades. El desdoblament de l'N-II entre Barcelona i França va a pas de tortuga coixa en benefici dels peatges que ha anat cobrant l'AP-7. Podríem afegir-hi molts més exemples. Quina poderosa força impulsa les decisions polítiques?

Manresa volia una autopista, i Jordi Pujol va respondre: no me la demanin a mi, demanin-la a les caixes d'estalvis. Al final la va fer la gran constructora espanyola Ferrovial, i el resultat va ser extraordinari quant a les tarifes del peatge. Caríssimes. De manera que els bagencs vam continuar utilitzant la car-retera d'Abrera, fins a col·lapsar-la. Llavors es va pensar un projecte de desdoblament que no faria la competència a l'autopista i, ves per on, en tants anys com fa que se'n parla, no hi ha hagut manera que avancés. Per consolar-nos, ofereixen descomptes parcials a la via de peatge.

I ara ve el secretari general d'Infraestructures del Govern català, Isidre Gavín, i diu que ens oblidem del desdoblament. Que un any d'aquests faran no se què amb una vinyeta i passarem tots de franc per l'autopista. I jo que m'ho crec. En tot cas, s'agraeix la sinceritat de certificar la defunció.