Sense els verbs, aquestes paraules ja fan mal de panxa; però si els hi afegim, fan mal de cor. I el subjecte? És una de les persones més dolentes -diria jo- que actualment poden trepitjar terres peninsulars amb total impunitat: Ortega Smith.

És el número dos del partit d'extrema dreta Vox (un partit que -diria jo- és anticonstitucional), i exerceix de secretari general de l'organització.

Quan el feminisme és indiscutible a qualsevol país civilitzat, ell es proclama totalment antifeminista. I no dubta, tot i que ha llegit -diria jo- algun article (no pas llibre) sobre la igualtat entre homes i dones. I que potser el seu Déu li ha parlat alguna vegada de la virtut de la compassió, de la benevolència...

Però segurament no ha estat capaç d'aprofundir en cap de les lectures o inspiracions divines en què deu creure, se li rebel·len a cau d'orella.

Seríeu capaços de trobar una cita més humiliant contra la dignitat de les dones? Diu així el feixista antifeminista: «Las mujeres tienen derecho a hacer con su cuerpo aquello que consideren más conveniente, pueden comer más, pueden comer menos, pueden cuidarse, pueden cortarse el pelo, pueden cortarse las uñas... lo que creemos que no es un derecho es acabar con la vida de un ser inocente como es el niño que llevas en tu interior»

Sabeu que no té esposa ni filles? Per què deu ser? Perquè mira que, com a militar, deu tenir un cos treballat... Llàstima que de cap...

I dic això del cos perquè el 2016 va tenir la pensada de penjar una bandera al penyal de Gibraltar i va haver de fugir nedant. El que escrivia: cos, sí; cap: «se le supone» (com diuen els militars dels seus acòlits que no han pogut demostrar el valor que se'ls requereix).

Amb tot, el que sempre m'ha alarmat més d'aquest partit masclista és l'existència de dones militants.

Qui pot entendre que algú que necessiti menjar tres cops cada dia vagi en contra de les botigues d'alimentació? Oi que no?

Doncs com pot ser que una dona, Rocío Monasterio (presidenta de Vox a la Comunitat de Madrid), vagi en contra de les dones? I això que té formació. Però no li ha aprofitat ni per tenir sentit comú. I això que és parenta llunyana de la gran Concepción Arenal, una pionera del feminisme espanyol. Res, que ni així.

Està contra l'avortament, contra el que ella en diu «negocio de la ideología de género», contra la violència de gènere que a ella li sembla «violencia intrafamiliar»?

Em fa una llàstima rabiosa. I sense ràbia, també me'n fan les seves tres filles. Tindran el coratge d'ensenyar a la seva mare què és el feminisme?

I és que, abans que qualsevol ideologia (especialment si és tòxica) o qualsevol professió, el que cal és ser persona. I si pot ser bona, millor. Especialment si ocupen càrrecs de certa rellevància.