Després de l'esglai de l'hivern anterior amb l'anunci de tancament, les ganes de tirar endavant dels treballadors de la colònia Rosal empenyia el canvi de mans de la societat per tal que fossin ells els que en prenguessin el control amb la ferma voluntat de tirar endavant allà on la propietat tradicional havia llançat la tovallola. Així, a final de juliol se signava el traspàs d'accions que suposava el primer pas necessari per a la constitució de la Societat Anònima Laboral, SAL, «possible alternativa actual per salvar la crisi de la colònia». Aquest diari informava que, «segons l'estudi realitzat per l'empresa Conirol Presupuestario, es preveu que dels 800 treballadors que té la Colònia, entre 550 i 600 tornaran a treballar normalment. Els 200 treballadors afectats i que no podran treballar, uns cobraran de l'atur fins a la jubilaciô i altres, uns 140, prefereixen cobrar durant un temps l'atur i buscar-se una altra feina ja que no tenen cap interès a continuar amb la Societat Anònima laboral». L'activitat industrial de la popularment coneguda a Berga com a «fàbrica del riu» va continuar encara durant una colla d'anys, amb la implicació dels seus treballadors.
