02 de agost de 2019
02.08.2019

L'escàndol de les inversions

01.08.2019 | 23:37

Si heu estat al cas de la premsa d'aquests dies, ja deveu conèixer les xifres que s'han publicat sobre les inversions de l'Estat a Catalunya en els últims anys. En síntesi, poden resumir-se en les dades següents: en el període 2015-2018, l'Estat a Catalunya va executar el 65,9% del que estava previst al pressupost, mentre que a Madrid el percentatge va ser del 113,9%; traduït en euros, s'han deixat d'invertir 2.214 milions; a la mitjana de l'Estat, la inversió executada ha estat del 75,3%; i, finalment, la inversió executada a Catalunya és molt lluny del seu pes en el conjunt del PIB (19%) o del pes de la població (16%).

L'aparició d'aquestes dades no fa res més que acabar de posar de manifest el tractament doblement injust que es fa amb Catalunya: primer, se li preveuen en el pressupost unes inversions que estan clarament per sota del seu pes en el conjunt de l'Estat; i segon, aquestes inversions previstes s'executen sempre molt per sota de la previsió o simplement no s'executen. Així any rere any, governi qui governi.

Preguntat el ministre de Foment sobre aquestes dades, ha reconegut que hi ha un desequilibri evident i ha fet la mateixa promesa dels seus predecessors en el càrrec: ara mateix, aquest desajust ja s'està corregint i es corregirà més encara en el futur. El que no diu el ministre és que, si s'intentés reequilibrar mínimament el que ja no s'ha gastat durant molts i molts anys, l'Estat hauria de fer una inversió tan enorme a Catalunya que totes les terres d'Espanya s'alçarien amb un clam unànime contra el règim de «privilegi» de què gaudiria Catalunya. O sigui que, el que ja s'ha perdut pel camí, ja no té recuperació possible. Mentrestant, la majoria de la premsa i dels partits anomenats constitucionalistes o unionistes minimitzen la informació o simplement guarden silenci. I els que tenen la seu o resideixen a Catalunya no semblen adonar-se que la manca d'inversió de l'Estat no distingeix entre els ciutadans d'aquesta part d'Espanya que volen continuar com estem ara i els que són partidaris de la independència: tots rebem exactament igual.

Així és que es compleix de manera inexorable, també en aquesta matèria, aquell principi empíric que ja va ser assenyalat fa molt de temps: per molt que l'independentisme flaquegi, per molt que es desanimi o es divideixi internament, l'Estat no ens falla mai: sempre ve a socórrer la causa sobiranista dels catalans amb alguna repressió, amb alguna injustícia o amb algun maltractament. En el cas concret de les infraestructures, queda en evidència que, al costat dels catalans que són independentistes per raons d'identitat nacional, de llengua i cultura, de sentiments o de tradició, hi ha o hi hauria d'haver els que ho són o ho haurien de ser simplement perquè l'Estat ens tracta de tan mala manera. És el que se'n deia l'independentisme econòmic o pragmàtic, aquell que es defineix simplement per criteris de cost/benefici i que arriba a la conclusió que la unió amb Espanya simplement no ens surt a compte.

Finalment, la notícia relativa a les inversions s'ha estalonat amb l'exigència de Madrid que la Generalitat retalli en la despesa sanitària. O sigui: jo et finanço malament, no et retorno els diners que t'hauria de donar, però després t'exigeixo que retallis la despesa. I mentrestant, com ha dit la consellera, em queixo de les retallades i presento al Parlament mocions reclamant més inversió en sanitat...

La política, doncs, en un estat pur de càlcul econòmic: que cadascú faci els seus números i arribi a les seves conclusions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit