El balanç de gestió de Càritas mostra com d'incisiva ha estat la ferida que ens ha deixat la crisi econòmica. Aquesta fidelització de persones i famílies als serveis d'atenció als que menys tenen hauria de posar-nos en situació d'extrema alerta. És un problema per l'arribada de nouvinguts que busquen feina; per les polítiques salarials i de contractació (la precarització del treball); per la manca de recursos suficients per poder atendre aquesta població. Evident, Càritas no és l'únic símptoma de la situació social que patim. Fa uns dies parlàvem en aquest mateix diari de les cues que es van formar al banc d'aliments de Santa Clara per anar a buscar menjar abans del període de vacances. Un altre exemple. Des de les institucions de més rang fins a les que són més properes, de l'àmbit social, sí, però sobretot del laboral i econòmic, cal que es prenguin mesures per no fer de la pobresa un mal etern al nostre país.
