L'Ajuntament de Manresa va convocar fa un parell de setmanes una roda de premsa per parlar de la festa major. No va servir per presentar el cartell o la programació -per a aquests continguts també en va organitzar dues- sinó per anunciar una campanya de prevenció d'agressions sexistes i pel consum responsable d'alcohol durant la festa gran de la ciutat.

La nota de premsa parla de «desenes d'activitats i iniciatives» adreçades, en definitiva, a tranquil·litzar la població davant els darrers esdeveniments; el cas de dues presumptes violacions en grup, i de les situacions que s'han donat, sovint, en altres edicions de la festa, com el consum descontrolat i irresponsable d'alcohol, cosa que, d'altra banda, tampoc no és que sigui una novetat entre segons quines edats.

Que l'Ajuntament reaccioni amb més munició que en edicions anteriors era d'esperar. Així, durant els dies de festa penjarà pancartes amb diversos missatges que aniran del «Manresa lliure de sexisme i LGTBIfòbia» al «No ho entens o què? no és no», «Quants cops t'ho he de repetir? no és no»; «Beure massa no és excusa. Respecta'm. No és no»; «Si ho veus, actua. No siguis còmplice. No és no»; «El sexisme no té lloc a les festes. No és no», i «Si dic sí, triem el lloc; si dic no, bona nit! No és no». El «no és no» ha esdevingut un mantra. És d'aquestes expressions -recorden aquell Yes, we can d'Obama?- que han fet fortuna i han calat perquè diuen molt amb poc, però que, per contra, de tant sentir-les perilla que acabis no escoltant-les.

La campanya també inclou formació, cartes a les famílies, punts d'atenció i el reforç i millora de la il·luminació de l'espai públic durant les nits de la festa major.

Sense cap ànim de polemitzar, i encara menys de menystenir un tema tan sensible, llegint la informació hom té la sensació que l'Ajuntament s'ha convertit en aquell mestre que, a banda de formar, s'ha de dedicar a educar els alumnes en els aspectes més bàsics perquè a casa seva, que és on se suposa que ho haurien de fer, no se n'ocupen.

Està bé prendre mesures, però el que caldria, abans de tot, és analitzar per què és necessària tanta despesa pública que, segons com, encara reforça més la sensació que la festa major és un ter-reny ple de mines antipersona que poden esclatar en qualsevol moment. I no. La festa major ha de ser alegria, passejar, ballar, cantar, saltar, xerrar tot fent una cerveseta o el vermut, sortir a sopar al restaurant, retrobar-se, omplir les places, quedar, gaudir de la ciutat. El missatge de la festa sempre hauria de ser el sí, sí i sí.