La història no la fan les persones. Són les situacions extraordinàries les que fan que apareguin homes i dones excepcionals. Llegeixo aquesta reflexió, que no és literal, amb un dels grans èxits de The Beatles sonant-me dins del cap: «Help, I need somebody. Help...». La culpa la tenen una pel·lícula i un llibre. El film Yesterday, que planteja com seria el món si tothom hagués oblidat un dels grups musicals més influents, i el llibre Les ínyigues. L'entorn femení d'Ignasi de Loiola a Manresa , que explica, per primera vegada, qui eren les dones que van tenir cura d'Ignasi durant els mesos que va ser a la ciutat, on va viure una profunda transformació espiritual. Que quina relació té una cosa amb l'altra? Doncs jo pensava que cap fins fa pocs dies.

La pel·lícula es basa en la premissa que les cançons de The Beatles haurien revolucionat el món de la música sempre, tant hi fa que el grup hagués aparegut als seixanta, als noranta o en aquesta dècada. Permeteu-me que dubti -amb tots els respectes pels beatlesmaníacs- d'aquesta paradoxa espai temporal. Sempre he pensat que els líders, les artistes, els grans pensadors, les científiques, no apareixen per casualitat en una etapa de la història. L'entorn, el lloc i el moment fa que els humans actuem d'una determinada manera. No es neix sent una heroïna. L'heroïna es fa si sap entomar i superar les adversitats i troba el context adequat per excel·lir.

El mateix penso de sant Ignasi de Loiola. Aquest personatge m'encurioseix no pel vessant religiós sinó pel fet que visqués el seu gran canvi vital durant els onze mesos que va ser a la meva ciutat, quan hi va arribar sent un exsoldat que havia abandonat el camp de batalla i havia emprès camí cap a Terra Santa. Ara, la historiadora Mireia Vila Cortina ha publicat un llibre impulsat pel grup Deim, Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa, en el qual explica com d'important va ser la influència de les dones que van tractar el futur sant quan encara no sabia què faria amb la seva vida.

Soc del parer que els espais no són banals. Els llocs on vivim les millors experiències no són un accident. La nit de lluna plena en què vam decidir que canviaríem de pis, el poblet perdut on vam mantenir una conversa interessantíssima amb l'amo de l'únic bar, el viatge extraordinari que ens va permetre superar algunes limitacions, els amics de l'ànima sense els quals no seríem els mateixos, els amors que ens acompanyen... Les vacances són una combinació de llocs i de temps. L'excepcionalitat del context ens brinda l'oportunitat de posar-nos a prova. El moment que vivim és prou advers -i apassionant- per valorar les nostres destreses. I no puc parar de cantar: «Help, I need somebody/ Help, not just anybody / Help, you know I need someone, help».