Els pagesos estaven en peu de guerra, i això que encara no havíem entrat al Mercat Comú Europeu. Aquell estiu del 1979 les reivindicacions del món agrari, que estava en retrocés demogràfic i ho continuaria estant per desgràcia, se centraven en l'augment del preu del gasoil, el descens dels preus dels productes que conreaven, i l'amenaça de desaparició de les Cambres Agràries. El diari explicava que «Milers de pagesos de l'Estat espanyol, englobats dins de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), respongueren a la crida de mobilització efectuada per aquest organisme» per les reivindicacions esmentades. «La jornada de reivindicació va revestir unes peculiaritats especials a cada regió de l'Estat. Mentre que a València es llançaren i es repartiren milers de litres de vi, a Toledo i Zamora més de dos mil tractors sortiren a la car-retera, sent més de set mil el nombre de pagesos d'Extremadura que amb bestiar i tractors ocuparen les voreres de les carreteres». Membres de la Unió de Pagesos del Bages protagonitzaren juntament amb d'altres unions locals una cremada de bales de palla a la car-retera, a Martorell.