El procés de la festa no avança, tot i que presenta algunes similituds amb el polític, perquè oficials i alternatius continuen sense posar-se d'acord en un front comú a favor d'una república lúdica disbauxada, encara que tot apunta que un any més serà l'alternativa la que petarà la marxeta manresana.

Segurament s'ho deurien deixar a la roda de premsa, en una línia que marca el camí cap al 2022 la festa s'ha impregnat de l'esperit ignasià - el de la segona època, s'entén, res a veure amb el de la joventut esbojarrada-, fent un exercici d'actitud contemplativa que convida a extasiar-se amb la senzillesa de les coses, sense cap concessió als postulats per liderar i renovar que també van acompanyar l'il·lustre personatge i que a Manresa no han deixat gaire empremta.

Resumeixo la columna amb una piulada que va fer fa pocs dies a les xarxes socials un prestigiat periodista d'aquest diari que entén del tema: vist el programa, podeu allargar les vacances fins al tres de setembre.