Si tot anés com ha d'anar, aquesta setmana, o com a màxim la que ve, tindrien lloc els Mundials d'atletisme. Els darrers, els de Londres el 2017, per exemple, es van celebrar entre el 4 i el 13 d'agost. Els primers, el ja llunyà 1983, entre el 7 i el 14 del mateix mes. Ara, com que som tan moderns, en ple 2019, es faran entre el 28 de setembre i el 6 d'octubre. El motiu? Se celebraran a Doha, la capital de Qatar, en unes latituds en què, si s'hi fessin ara, hi hauria feina per comptar els difunts per metre quadrat entre el participants. Aquesta setmana, per exemple, no baixen dels 42 graus. El que aquí seria una onada de calor i la hiperventilació habitual dels serveis de meteorologia, allà és un dia més.

La Federació Internacional d'Atletisme va portar els mundials a Doha pel mateix motiu que la FIFA hi portarà els del futbol entre el novembre i el desembre del 2022: els diners i el poder dels xeics, emirs i similars, podridament onerosos gràcies a les seves empreses petrolieres i d'altres negocis no gaire honestos, alguns amb monarquies que ens són familiars.

Preguntareu si no tenen dret, els qatarians, a muntar un mundial d'atletisme o de futbol. Doncs mireu, el mateix que podrien tenir a Alaska d'organitzar-ne un de surf o a Jamaica d'acollir-ne un d'skeleton. Hi ha coses que no toquen. Però ja fa anys que ens hem acostumat a una mena de canvi climàtic esportiu. Els Jocs d'Hivern del 2014 ja es van fer a Sotxi, famosa perquè els russos hi passen les vacances d'estiu. El món s'escalfa i els rics ho solucionen amb aires condicionats.