La millor manera de demostrar que algú no entra en política per fer-hi diners és renunciar a cobrar. Això és més fàcil en un ajuntament que no porta feina que en un que en porta molta, i també és més fàcil quan es té el ronyó cobert per altres bandes que quan no es compta amb més ingressos que els de la feina. A la Solsona del 1979 els regidors no necessitaven cobrar, fos per una cosa o per l'altra, i per això en un ple municipal d'estiu es van mostrar generosos. La crònica ho explicava així: «Un 4 % del pressupost de l'Ajuntament està destinat als sous dels consellers i del batlle; a Solsona representen unes 800.000 pessetes. Doncs bé, es va decidir per unanimitat donar aquesta quantitat de diners a l'Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca, una de les entitats més necessitades de la ciutat. S'ha pressionat també els pobles de la comarca que fessin el mateix que ha decidit fer l'Ajuntament de Solsona [...] Sembla que hi ha bona disposició a arribar a un acord per les dues bandes. Això es fa en gran part per protestar contra les mínimes subvencions que l'Estat espanyol dóna a aquest tipus d'entitats i associacions».
