Amb els temps que corren potser us semblarà banal que no us parli de les últimes matances als Estats Units, almenys una de les quals comesa per un seguidor de Donald Trump que odia tothom que no tingui la pell blanca. O que no us recordi que aviat farà quatre mesos de les eleccions generals a Espanya i encara no hi ha govern. O que el procés no sàpiga gaire cap on ha d'anar i que sembla que Aznar, enmig de la desorientació general i de rivalitats, podria tenir raó quan anys enrere deia allò que abans es trencarà Catalunya que Espanya. Tampoc no us parlaré ni de la lesió del Messi o de l'escalfament del planeta que ens liquidarà a tots. És més banal: els menús infantils. Un amic cuiner (i dels bons, i si no, passeu un dia per Els Casals de Sagàs i ja m'ho explicareu) se'm queixava un dia que els restaurants acostumen a tractar els més petits com si fossin rucs, com si no se'ls pogués educar el paladar, prestar-los una mica més d'atenció i oferir uns plats bons i saludables. I té raó. Si us fixeu en la majoria de menús infantils que hi ha a les cartes es limiten a macarrons o qualsevol altre tipus de pasta amb un tou de salsa de tomàquet al damunt, un pit de pollastre (i amb una mica de mala sort, els maleïts nuggets, que qui sap de què estan fets) o bé botifarra, i tot acompanyat per unes patates rosses (fregides en diuen ara). Ho devoren, és clar. També ho faríem els adults si hi hagués gana. Però només seria per això, per fer passar la gana i no per gaudir d'un bon àpat saludable, variat i gustós. Si ens ho reclamem per a nosaltres, per què no ho fem per als menuts? Ah, per comoditat, és clar. El mal nostre de cada dia. Si a casa fas les patates rosses amb alguna salsitxa i callen, com no ho han de fer en un restaurant, on sovint interessa més que no facin merder mentre els pares degusten un bon plat que no pas que mengin. Per la part que em toca, ja no me'ls miro, els menús infantils, sinó que vaig directament al dels adults i trio allò que, no pensat expressament per a un infant, li pot acabar agradant. Gairebé sempre s'ha de donar alguna indicació al cambrer tipus que no hi tirin sal o molt poca perquè és per al nen, moment en què acostuma a mirar-te estranyat. Els resultats solen ser sorprenents. De moment, l'estratègia ha funcionat. En vaig aprendre d'un xaval que no feia ni mig metre d'alçada que en un àpat familiar va optar per unes favetes amb potes de calamars. Tothom va quedar astorat, menys ell.