Ara fa quaranta anys Regió7 es feia ressò de l'aparició a Manresa d'una publicació de la qual no se'n va saber gaire cosa més: Txani, Revista Llibertària del Bages. La informació d'aquest diari explicava que «Txani surt al car-rer amb la intenció de cobrir un espai informatiu, que «la premsa burgesa i els mitjans de comunicació de l'Estat no cobreixen». Afegia que, sempre segons la gent del Txani, «la mentida ha reeixit. En aquest marc sortim al carrer amb una revista -periòdic, pamflet, el que vulguis-, uns quants fulls ajuntats per elevar el paper al nivell de debat i la conversa quotidiana, per abraçar-nos amb la critica oberta, per desmentir la premsa burgesa i els mitjans de comunicació de l'Estat, que ens buiden els ulls i ens paralitzen les mans, perquè n'estem fins als collons -i els ovaris- de versions oficials, 'vengan de donde vengan', de ser espectadors i a sobre d'un teatre mal fet i avorrit, d'un espectacle brut de sang, de la nostra sang». Així ens ho expliquen la gent de Txani al seu editorial... «perquè la lletra torni a viure». Txani, explicaven, «vol dir 'bonic' en l'argot del que en diuen delinqüència».
