A l'Estat espanyol manen els jutges, amb el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena al capdavant. Fill de militar, educat en una dictadura i partidari de la unitat d'Espanya és un jutge autoritari, que vol mantenir una imatge de dialogant, per enredar els partidaris de la democràcia, en la qual mai no ha cregut. Aquest jutge que tot indica que condemnarà innocents a la presó, és el mateix que es nega a complir el que el seu Estat ha signat, però en un exercici més de confusió, s'ho passa pel forro, com a autoritat suprema i gairebé indiscutible. L'advocat manresà Lluís Matamala va comparèixer a la sala penal 2 del Tribunal Suprem el 14 de maig de 2019, citat per declarar com a testimoni de la defensa de Jordi Cuixart, on es volia acollir al dret de fer-ho en català, com havia demanat dies abans. El jutge Marchena no només ho va impedir sinó que el va amenaçar, li va silenciar la veu del micròfon i el va menysprear, sense voler escoltar uns arguments que l'Estat espanyol va signar i es va comprometre a respectar. L'advocat Matamala volia recordar a l'autoritari Marchena que el dret a declarar en català s'empara bàsicament en l'article 9.1 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que diu: «Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d'aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstacle de la bona administració de la justícia». I en referència als testimonis, aquest mateix article, 9.1.a, III, diu: «A assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l'únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària»; i/o la Carta Europea de les Llengües, que va signar l'Estat espanyol, va modificar l'abast de la regulació de la LOPJ, en el sentit de donar un dret d'opció als ciutadans parlants d'una llengua oficial de determinar la llengua del procediment.
Això afecta els tribunals que dins del territori de la seva jurisdicció es parla de manera significativa aquesta llengua, com és el cas del Suprem amb jurisdicció al territori de l'Estat i on es parla la llengua catalana: Catalunya, València i les Illes Balears, on és oficial, i a determinades comarques d'Aragó com l'Estat va fer constar en signar el tractat, que entra en vigor l'1 d'agost de 2001, i des d'aleshores forma part integrant de l'ordenament espanyol i amplia previsions dels anteriors, en el sentit d'abastar els tribunals centrals que inclou els territoris on es parla la llengua catalana dins del seu àmbit jurisdiccional. Llengua que, a més, és declarada oficial pels respectius estatuts en relació amb l'article 3 de la Constitució i en el cas de Catalunya per l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia. Emparat en les lleis i la CE, a un alemany l'Alt Tribunal l'ha deixat expressar-se en la seva llengua pròpia, l'alemany; als ciutadans castellans se'ls ha deixat expressar en la seva llengua pròpia, el castellà. Així doncs, per què un català no es pot expressar en la seva llengua pròpia, el català? Si més no, l'advocat Matamala va sol·licitar un traductor, que també va ser denegat, de manera que es va vulnerar el dret a testificar en català. No cal dir que en els tractats internacionals signats per l'Estat, com la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, s'avala la igualtat lingüística dels diferents territoris. I encara més, la Carta dels Drets dels Pobles i la Carta de les Nacions Unides, així com el principi internacional del dret, determina que els principis democràtics estan per sobre de qualsevol Constitució. Si l'Estat espanyol es considera democràtic, per què impedeix l'ús de la llengua catalana per part dels catalans en territori espanyol? Davant d'aquests fets, algú espera una sentència justa per part del magistrat Marchena, amb una justícia viciada de base que accepta relats inventats? Quant temps més esperarà el poble per dir definitivament prou a la farsa?
