Enllaçar la ciència i l'art. Aquesta és l'aposta de l'investigador català David Jou, que cerca respostes a través de dos camins, la física i la poesia. Recordo la seva expressió amable, amb els seus cabells blancs dèbils i els ulls petits darrere els vidres d'unes ulleres, mentre li feia una entrevista. «El xoc de dos elements oposats pot crear bellesa», afirmava durant la conversa per defensar els lligams que existeixen entre la ciència i la cultura humanística.

Un enllaç inexistent en el mètode educatiu actual. L'alumne que escull formar-se en humanitats deixa de rebre coneixements sobre matemàtiques o física a les aules massa d'hora i, d'altra banda, la persona que es decanta per l'àmbit científic passa només de puntetes per la literatura. Un cop s'arriba a la universitat, el coneixement encara es diversifica més i surten llicenciats especialistes en un sector concret, amb poca visió de les diferents àrees del coneixement. Això sovint provoca una falta de sensibilitat envers l'art i ignorància respecte a les investigacions científiques.

La història demostra que l'art i la ciència s'influencien i tenen punts de connexió. Leonardo da Vinci mostra com es poden enllaçar la pintura, l'enginyeria i l'arquitectura, mentre que Hipàtia d'Alexandria lligava l'astronomia i la filosofia. Com destaca David Jou, l'art llança preguntes a la ciència i aquesta inspira els artistes.