Què em poso? Vaig bé o faig molta fila? Aquestes i tantes altres són preguntes que ens fem quan hem de fer el que es coneix com «donar una bona imatge». La nostra societat no acostuma a donar segones oportunitats si a primera vista no compleixes amb el perfil que toca o que s'espera per a cada ocasió i, probablement, tu i la teva professionalitat laboral us quedareu al carrer si us presenteu en xandall a una entrevista d'aquella empresa de tant renom.

Carnestoltes no és l'única època de l'any en què les persones ens disfressem. Som moltes les que ens inventem, sense cap ganes, una nova identitat per Nadal o si hem d'anar a un sopar de gala. Arriba el 25 de desembre i, per hipocresia, seguim duent el vestit de lluentons i ens segueix preocupant què portarem posat quan hem de conèixer els sogres.

Pot ser un tòpic, però la bona educació, la humilitat i la professionalitat de cadascú no poden anar, de cap manera, determinades per la forma de vestir, pel nostre exterior. Cal desprendre's dels prejudicis de la imatge física, perquè quan ens posem «allò que toca», en comptes d'allò que ens ve de gust portar posat, el que estem fent és dissimular allò que socialment no està ben acceptat. Però bé, mentrestant, aniré traient la pols d'aquell vestit que cada Nadal em fa reaccionar amb un fals somriure a l'«ostres, que guapa que t'has posat avui».