El barri manresà de les Escodines a principis d'estiu va saltar a la premsa a escala estatal pels desgraciats fets de la violació múltiple d'una jove. No cal dir que les notícies s'adornaven amb imatges poc agradables.
Ja feia uns anys que no m'hi apropava, i com que no s'adeia la imatge que tenia amb la que transmetien els noticiaris, l'altre dia vaig decidir d'anar-hi a passejar.
Abans de res, per situar el lector o lectora, diré que vaig viure prop de trenta anys al Barri Antic de la ciutat i per tant he vist la degradació exponencial que varen patir els barris vells de la ciutat en l'últim terç del segle passat. Aquests barris, de mica en mica, els manresans els anaven abandonant i els seus residents eren els nouvinguts d'altres ter-res de l'Estat. Amb la creació del barri de la Font dels Capellans i anys després del de la Balconada arriba la gran buidada. Durant un bon grapat d'anys només hi residien la gent més gran del barri i poca cosa més. Al tram final del segle passat aquests bar-ris es van tornar a omplir de nouvinguts, aquest cop de terres més llunyanes.
No sé si és pel fet que en els seus inicis va ser un barri extramurs o que per connectar-se amb la ciutat s'ha de pujar la Baixada dels Drets, però s'ha de dir que les Escodines, tot i els nombrosos entrebancs, sempre ha mantingut l'essència de barri, i que els seus veïns i veïnes han fet grans esforços per mantenir la seva identitat. Desconec si encara funciona el Pla Comunitari del Barri, però en el seu moment va ser un intent molt innovador i força reeixit per aconseguir la millora de qualitat de vida dels seus ciutadans. Fent incidència en els col·lectius més vulnerables, gent gran, infants i els nous residents. Però el cert és que sempre van topar amb una realitat, la degradació física del barri.
El primer que s'ha de dir quan un hi passeja és que l'espai públic és d'una qualitat molt per sobre de la mitjana de la ciutat. La reurbanització de la plaça Sant Ignasi i d'alguns carrers, més la passera que el connecta directament amb l'altre costat del torrent de Sant Ignasi (Via), més alguns edificis i el nou Casal de Barri donen compte fins on l'Ajuntament ha demostrat amb fets que no vol la desaparició del barri. Si aquí hi afegim que a ningú li passà pel cap de treure les piscines municipals ni el museu comarcal, per què els veïns tenen la sensació de desemparament?
La resposta segur que és complexa, i cada veí té la seva, però segur que n'hi ha una en què coincideixen tots els veïns de les Escodines i d'altres barris vells de la ciutat, l'estat d'abandonament de molts dels edificis privats.
No és un fet únic de Manresa, gairebé totes les ciutats amb història del país pateixen el mateix problema, i se'ns dubte no hi ha una solució miraculosa. Ha arribat el moment que l'administració intenti trobar solucions. El Pla de Barris que el conseller Nadal impulsà en el seu moment va ser una bona idea, però avui ja no n'hi hauria prou amb repetir aquell reeixit instrument. Avui cal una legislació que permeti, més enllà de les ordes d'execució subsidiàries, intervenir en els edificis degradats.
La cosa no és gens fàcil, trobar el punt d'equilibri d'una llei així és altament complexa, com complexa és la situació. Per un costat tenim la multipropietat dels edificis: en molts casos cada pis té un bon nombre de propietaris, en molts d'ells sense cap lligam amb la ciutat, fruit d'herències d'herències. Per altre costat, el nul rendiment econòmic que donen les finques als seus propietaris i els alts costos que suposen posar-los en condicions per poder treure'n un rèdit. En aquests casos caldria que l'Administració es pogués fer seves aquestes edificacions, per tornar-les a posar en valor i revertir-les de nou al mercat de l'habitatge.
De moment, per no deixar degradar més la situació, seria interessant que l'Ajuntament actualitzés i dotés de recursos el Pla Comunitari del Barri per tal de rellançar-lo i, potser, fora bo de tenir una unitat a l'Ajuntament lligada al cadastre-urbanisme que anés fent la feina de la localització del propietaris. Probablement tindríem més d'una sorpresa i algunes propietats molt malmeses podríem recuperar-les.
Soc conscient que no és fàcil, però, o som capaços de fer quelcom així, o la degradació social d'aquests barris serà irreversible.
