Esperar no està de moda. Avui ho volem tot immediatament. Quan ens hem d'esperar per alguna cosa, ens posem nerviosos i no ho suportem. Estem en una cultura de resultats immediats i on es premia l'eficàcia i l'utilitarisme per sobre de tot. El valor de l'espera pacient ha passat de moda i ja no es té gens en compte. Abans, per aconseguir les coses, calia esperar i tenir paciència. Ara, ho volem tot a l'instant i no podem fer esperar els altres.

Precisament sobre l'espera parlen les lectures d'aquest diumenge 19è durant l'any. La primera del llibre de la Saviesa parla de la nit de la fugida d'Egipte i de l'espera que el poble d'Israel va haver de fer fins aquell dia. La segona és la Carta dels Hebreus que parla d'Abraham i la seva esposa Sara. De la fe i l'espera que van tenir que va fer que finalment tinguessin descendència. A l'evangeli, Jesús demana als seus deixebles que estiguin precisament esperant i a punt «amb el cos cenyit i els llums encesos». Això ens ve a dir que cal disposar-se d'una manera determinada per trobar-se amb el Senyor. Per una banda, a punt per moure's i fer quelcom, i per l'altra, ben desperts i vetllant, per quan pugui ser aquest moment. Per tant, ens parla d'una actitud de disponibilitat i d'alerta per a la trobada amb Déu. Vigilar té a veure amb una actitud d'atenció a allò que s'esguarda, com una tensió amorosa cap al qui s'espera.

Jesús adverteix els deixebles sobre els greus perills d'atresorar riqueses i, com va fer en el darrer sopar, convida els deixebles a posar-se al servei dels altres. Avisa sobre la gran responsabilitat que han assumit els seguidors com a líders del grup, i els anima a administrar adequadament i amb fidelitat els dons rebuts. Per exemplificar-ho, utilitza la paràbola del criat fidel que està preparat quan arriba el seu senyor en contraposició al que no ho està.

Jesús ens alerta per a restar lúcids i responsables. A no caure en la letargia o la passivitat. Ens convida a una acollida perseverant. A no anar distrets i impacients per la vida. A no ser presoners de la seducció puntual del moment. Sabem com ens estimen els altres pel temps que són capaços d'esperar-nos. Un esperar que vol dir fidelitat i confiança serena. Hi ha gaudi per als qui estan preparats quan arriba el Senyor: felicitat i goig per als qui estan atents i pendents per acollir amb sol·licitud a aquells que s'aproximen a les nostres vides.