Podria no dir-ho però em sembla més honrat començar explicant que el que avui voldria exposar és absolutament el contrari del que pensava fa uns anys. En fa ja bastants (dotze?, catorze?, quinze?), en un viatge a Còrdova en plena canícula estival em vaig trobar al mig del carrer un d'aquells reclams publicitaris tipus cartellera envidriada, allò que els de l'ofici en diuen «mupis», anunciant el sorteig de la loteria de Nadal. Era el mes de juliol i ho recordo com si encara el veiés, amb la mateixa nitidesa amb què puc recordar la meva indignació. Igual com la que sento cada novembre quan els ajuntaments corren a encendre les llumetes dels carrers i els centres comercials s'omplen de Pares Noel i cançonetes nadalenques que en lloc d'avançar l'alegria d'aquelles festes acaben fent malbé el seu encant. Això mateix vaig pensar quan vaig veure aquell juliol a Còrdova un anunci de la loteria de Nadal amb cinc mesos d'anticipació.
Han passat els anys i, potser perquè aquella anomalia s'ha acabat convertint en una altra tradició, el que llavors em va semblar indignant ara em sembla un gran encert. I des de ja fa bastants anys (set?, vuit?, deu?) cada estiu que viatjo per Espanya torno a casa amb un dècim de Nadal comprat a un dels llocs on he estat. Com si fos un ritual i posant-hi la mateixa il·lusió amb què molts dels que visiten la Fontana de Trevi hi llencen una moneda i formulen un desig. Aquell dècim per al sorteig de Nadal comprat al lloc de vacances ha acabat tenint unes connotacions tan estiuenques com prendre's una orxata a una terrassa, escriure una postal des d'un lloc remot o remullar-se a la piscina a ple sol. Exactament igual però amb efecte retardat. La connotació estiuenca d'un dècim de Nadal comprat a Cudillero, a Ribadeo o a Càceres, comença a manifestar-se just quan arribes a casa i les vacances s'acaben. I el millor de tot és que la seva acció benèfica dura d'una manera continuada fins al dia 22 de desembre. És un pur efecte placebo, ho sabem prou bé, però ens ajuda a suportar el rigor dels dies laborals i la rutina diària. No només ens invita a somniar en què faríem si ens toqués la grossa (per a això n'hi ha prou amb comprar un dècim a l'administració de la cantonada) sinó que d'alguna manera és com si ens mantingués vinculats al lloc on a l'estiu ens vam sentir alliberats i feliços i ens ajuda a conservar viu el record d'aquells dies. Després, passat el 22 de desembre, en un tres i no res començarem un nou any i ja podrem somniar en les vacances pròximes.
