Dijous podíem llegir a les pàgines d'aquest diari un ampli reportatge sobre les destinacions de vacances d'alguns dels alcaldes i alcaldesses de la Catalunya Central. La conclusió és que solen ser curtes i a prop de casa, però majoritàriament se'n fan, i a l'agost, que es caracteritza per ser l'època de l'any més inhàbil per excel·lència, també políticament parlant. Aquest ha estat un any de canvis d'alcaldies en molts ajuntaments, però queda clar que això no és motiu per quedar-se a casa, i sort n'hi ha, si tenim en compte l'ambient caldejat amb què ha arrencat el mandat en alguns municipis, que han estat incapaços, de moment, d'aprovar una de les qüestions més polèmiques que es va repetint cada quatre anys: els sous i indemnitzacions que cobraran alcaldes i regidors. Qui ha pogut, ha mirat de deixar el tema ben lligat abans de marxar, però no a tot arreu ha estat possible, i unes vacances sempre solen anar bé per calmar els ànims i mirar de reprendre converses amb els aires renovats. I és que, si no són els sous, els propers mesos s'hauran de negociar qüestions vitals com les ordenances i els pressupostos, i caldrà tenir el cap ben clar. El problema és que desconnectar no sempre és fàcil. Qui és gat vell ja ho deu tenir més per mà, però s'haurà de veure fins a quin punt els polítics que s'estrenen seran capaços de no omplir excessivament la maleta de cabòries.
