Els expedients de crisi amb rescissió de contractes [els que actualment s'anomenen ERO] presentats per empreses amb centres de treball al Bages al llarg del 1978 van afectar gairebé dos mil dos-cents treballadors, segons les dades que va fer públiques el sindicat Comissions Obreres a la Conferència sobre la crisi i l'atur que va celebrar a Barcelona, i que Regió7 recollia aquell mes d'agost. D'aquells dos mil dos-cents, mil nou-cents pertanyien al ram tèxtil, afegia l'informe, que en les dades del Bages havia estat fornit per la unió comarcal del sindicat. Continuava així la informació del diari: «El total de rescissions per expedient de crisi, des de 1975 fins al moment d'elaborar-se l'informe, fa un parell de mesos, sumava 4.656 treballadors: dels quals 3.875 perta-nyien al tèxtil. Si pensem que la població activa de la comarca, en aquest sector, era de 14.400 persones al 1975, trobarem que les rescissions equivalen a un 27% d'aquesta xifra. Si tot això no ens dona prou idea de la importància de la crisi en general i la del sector tèxtil en particular al Bages, hi podem afegir que el 85% d'aquestes rescissions de contracte pertanyen al tèxtil»