No hi ha estiu que no hi hagi un serial en el mercat de fitxatges futbolístic. Enguany repeteix Neymar. El brasiler, que va marxar de la pitjor manera del Barça, ara sembla que hi vol tornar, tot i que el Madrid, diuen, també aposta pel seu fitxatge. Tant se val la planificació que hagin fet fins ara els dos grans del futbol estatal de cara a la nova temporada. A Neymar se'l disputaran no perquè els pugui interessar pel que pugui aportar com a futbolista, sinó per impedir que el rival directe se l'emporti. Fa uns dies, i crec que molt encertadament, Simeone va parlar de l'estil de joc dels grans equips europeus. Alguns, com el Reial Madrid, no tenen gaire definida una manera de jugar. Les darreres temporades ha estat més resultadista que cap altra cosa, i certament que no li ha anat malament del tot, però ara es troba en una gran indefinició. El Barça del joc de toc va perdent aquest valor tan característic. El problema és que tant l'un com l'altre planifiquen el dia a dia, i poc el futur. A les dues entitats els sobren jugadors dels quals no saben com deslliurar-se perquè les seves fitxes són prohibitives per a altres clubs. En el cas dels blaugrana, la Masia ja només es mira només de reüll. Hi ha massa en joc (sobretot diners) per aventurar-se a pujar i comptar per al primer equip per al Riqui Puig de torn. Val més que es fastiguegi jugant a Segona B fins que prengui la determinació de marxar. Segurament que fan falta més entrenadors valents. El santpedorenc Pep Guardiola ho va ser.