Una guspira blava enmig de la foscor. Des de 6.000 milions de quilòmetres de distància, la Terra adquireix aquesta forma. Una gota d'aigua suspesa a l'espai negre. La sonda Voyager 1 va capturar aquesta imatge l'any 1990 mentre es desplaçava per explorar regions externes del Sistema Solar. Tot allò que som es redueix a un punt, apunta l'astrofísic manresà Ignasi Ribas. Confessa que se sent atret per l'univers «perquè em dona una constant lliçó d'humilitat».
Des de la Terra, quan lliguem la mirada al cel nocturn només som capaços d'observar les estrelles d'un trosset de la Via Làctia. Si per art de màgia poguéssim allunyar-nos de la nostra galàxia veuríem que aquest espiral de llum tampoc ho és tot. Desenes, centenars, milers i milions de galàxies acompa-nyen la nostra .
Però els descobriments sobre l'espai exterior i les incògnites que amaga ocupen poc espai als diaris i a les converses. L'economia i la política es posicionen com les principals inquietuds mundanes. És important posar l'accent en les activitats humanes, però no s'hauria de deixar a l'ombra allò que ens transcendeix, ens espanta i alhora ens fa humans.
Tal com expressava el divulgador científic Carl Sagan, «pensa en la sang vessada per tots aquells generals que, per al seu triomf i glòria, puguin convertir-se en amos momentanis de la fracció d'un punt».
