Hi ha una dita popular que diu que els jueus només no han estat expulsats dels països que no els han deixat entrar. Suposo que és fruit de l'odi que en el món occidental es tenia als jueus al segon quart del segle XX, als quals feien responsables, com a banquers que eren, de la Gran Depressió. A la gran crisi de principi de segle també hem fet culpables els banquers, no seré jo qui digui que no en tenen responsabilitat, segur que són un element més que hi va contribuir, però no en varen ser l'actor principal.

Sigui com sigui, de sempre els banquers tenen mala premsa, i en aquests moments Donald Trump ha decidit culpabilitzar el seu banquer, juntament amb els immigrants, de tots els mals de l'economia del país.

Per ser conscients de la magnitud de les dades «macroeconòmiques» el Banc Popular de Xina, així anomenen el seu banc central, és el major propietari, i de llarg, de dòlars americans, molt per sobre dels mateixos americans. Diuen que el Banc Xinès té més de quatre bilions de dòlars, estem en guerra i per tant cal ser molt desconfiat amb les dades, però si la dada no és aquesta segur que s'hi deu acostar molt. Dit d'altra forma, si Xina deprecia el iuan, els seus dòlars pugen de valor o, si decideix envair els mercats financers de dòlars, arruïna els Estats Units, i de rebot tot el món occidental, perquè no hi ha al planeta capacitat de compra per aquestes magnituds.

Aleshores, per què Trump comença, ja fa uns mesos, aquesta guerra comercial sabent que el seu adversari té la gran «bomba atòmica» moderna? El cert és que no tinc resposta, i dubto molt que cap analista rigorós la tingui. Tot el que he llegit són especulacions però no hi ha cap economista seriós que ho sàpiga interpretar. La resposta més plausible l'hem de buscar en la política. El magnat es vol presentar l'any que ve a la reelecció i necessita fer veure que s'ocupa i preocupa dels problemes dels americans. Ara ja no li valdrà dir quatre bestieses sobre els polítics de Washington, ha de fer veure que resol problemes. I si no hi ha problemes, els crea i després fa veure que els soluciona. Quina va ser la seva primera resposta al contraatac xinès? Prometre als productors de cereals americans que el Govern Federal els subvencionaria fins a cobrir el total de les seves pèrdues per la no compra del mercat xinès.

És obvi que en una guerra només comercial Xina poc té a fer. Més o menys compra la meitat del que ven als EUA. Per altra banda, al govern Trump poc marge més li queda si d'aquí a quinze dies fa efectives la tercera tanda de mesures anunciades.

I després? Xina ja ha ensenyat la poteta, fent una molt petita depreciació, i els EUA?

De moment, els atacs al comerç xinès per part dels EUA han significat que, en lloc que el seu dèficit comercial baixés, ha pujat. Aquests primers sis mesos de l'any, quasi un 8%. Qui se n'ha aprofitat? Tercers països asiàtics que estan produint i creixent com mai, en especial Vietnam.

I qui perd? Com és obvi ells dos s'estan fent mal. Els xinesos, tot i reorientar l'economia cap a la demanda interna, segur que aquest any el seu creixement estarà per força per sota del 6%, el que significarà un alentiment important del seu creixement. Els americans, ja ho estem veient, continuen augmentant el seu dèficit comercial, i si el Govern Federal ha de comprar les tones de cereal i els milions de caps de bestiar que es deixaran de vendre a Xina la ruïna és pròxima.

Però segur que el gran perdedor serà Europa. Si els dos grans països necessiten compradors, i aquest serà Europa, l'apreciació de l'euro respecte a les dues monedes portarà a una rebaixa considerable del nostre superàvit comercial i una reducció del nostre producte interior brut. La invasió de productes, tant xinesos com nord-americans a baix preu, pot dur Europa a la deflació, se'ns cap mena de dubte el pitjor que ens podria passar en aquest moment en què estem començant a treure el cap, després de la gran crisi. Les dades conegudes aquesta setmana d'Alemanya fan témer el pitjor..., i si no n'hi ha prou, s'acosten els britànics amb el Brexit!