El magnat de la premsa nord-americana Randolph Hearst (1863-1951) no només ha passat a la història per haver fundat un imperi mediàtic i ser un dels creadors de la premsa sensacionalista. També va ser un gran espoliador d'obres artístiques. Era un enamorat de l'art medieval, les esglésies romàniques i les pintures de l'edat mitjana el tenien fascinat i per aquest motiu va fer autèntiques barbaritats, com traslladar peça per peça als Estats Units el monestir de Santa Maria d'Oliva -de l'any 1186-, edificat a Guadalajara. La península Ibèrica va estar en el punt de mira de Hearst. Els quatre joves que se'n van endur un crist de fusta de la capella de de la Pietat de Berga el 24 de juny no tenen res a veure amb el magnat. Aquests noies jugarien la lliga regional, a diferència de Hearst, a qui l'ambició i la gran fortuna que posseïa el van convertir en un espoliador de primera divisió.

Si no ho tinc mal entès, Randolph Hearst es va endur, fins i tot, un dels arcs i el cadirat del cor de la catedral de la Seu d'Urgell. El cadirat és a l'eclèctic menjador de San Simeó, l'ostentós castell que el magnat es va fer construir a Califòrnia. Per cert, l'històric cineasta Orson Welles va fer un perfil de l'estrafolari, i poderós, personatge en una de les seves pel·lícules mítiques, Ciutadà Kane, on també apareixia el castell. No tinc clar que els quatre joves espoliadors siguin uns enamorats de l'art de les petites esglésies del Berguedà, i tinguin el crist de fusta que van robar en una prestatgeria del menjador de casa, tot fanfarronejant de la gesta per aconseguir la figura. De fet, ara hem vist tots que va ser un robatori ridícul, i per les imatges tothom diria que són una colla de brètols sense seny. Es pot anar a robar de moltes maneres, però fer-ho amb un aire de venir de festa i amb ressaca és per pensar ben bé que els quatre individus no sabien ni què se'n duien. A les imatges de la càmera de seguretat de la capella, i que han difós els Mossos d'Esquadra, fins i tot una de les noies del grup sembla haver perdut els pantalons en el darrer salt de plens de la Patum, que havia acabat el dia abans que tingués lloc el furt. Anava amb la part de baix del biquini tan tranquil·la per l'església.

Hi ha la possibilitat que el crist de fusta del segle XIX, valorat en uns 4.000 euros i que forma part del patrimoni històric de Berga, estigui en un antiquari. A saber, potser ho van fer per diners. En tot cas, en un acte de maduresa, o il·luminació, per part dels joves, estaria bé que el tornessin. Els veïns del carrer de la Pietat ho agrairan.