El 5 d'agost passat els bisbes colombians signaren un missatge adreçat al seu poble amb motiu del bicentenari de la independència de Colòmbia, on es fa memòria «dels esdeveniments que ens portaren a la independència». Els bisbes colombians conviden «el poble colombià a donar gràcies a Déu» per la independència de Colòmbia, «com ho va fer el nostre alliberador Simó Bolívar amb el Te Deum ofert a la capella del Sagrari de la catedral de Santa Fe de Bogotà, el 15 d'agost de 1819, una setmana després de la victòria en el pont de Bocayá».
En aquest text els bisbes colombians recorden «les persones que participaren en la gesta alliberadora, els qui amb generositat bressolaren el somni de llibertat, els qui col·laboraren en la difusió dels ideals dels Drets Humans i de la Independència i els qui oferiren les seves vides per la llibertat del poble, amb les seves idees, les seves lluites i els seus sacrificis», ja que tots ells, com diuen els bisbes colombians, «són per a nosaltres un regal de Déu». El manifest assegura que «la llibertat que aleshores ens aconseguiren, és un do i també una gran tasca que hem de realitzar».
Els bisbes colombians afirmen que «la fe cristiana il·luminà i acompanyà els processos que ens portaren a la Independència» i per això agraeixen a «Déu la vida, l'entrega i els esforços de tants preveres, religiosos i fidels que col·laboraren amb veritable heroisme en les lluites per la llibertat».
Els bisbes de Colòmbia recorden que «la tasca de la llibertat està inacabada i freqüentment es veu amenaçada» amb «nous enemics de la llibertat», com «l'individualisme imperant, la bretxa econòmica que resulta de la injustícia social i de la concentració de capital, la falta d'oportunitats de treball, terra i sostre, la corrupció que condemna els més vulnerables a més misèria, els processos econòmics i culturals que agredeixen la natura i el narcotràfic que destrueix la joventut».
Els bisbes colombians recorden que «fa dos-cents anys, un poble, unit pels mateixos ideals, s'espolsà el domini d'una altra nació que l'oprimia».
Com deien els bisbes argentins el 2016, amb motiu del bicentenari de la independència d'Argentina, «per a nosaltres la Pàtria és un regal de Déu, un do del seu amor que estem cridats a cuidar i a desenrotllar».
Si com ha dit algun arquebisbe, «la unidad de España es un bien moral», la independència dels països llatinoamericans fa dos segles aniria contra eixe «bien moral» i per tant els bisbes colombians o argentins, amb els seus documents lloant i agraint a Déu la independència dels seus països, estarien actuant contra el «bien moral». Però és evident que ni la «unidad de España es un bien moral», ni tampoc va ser un pecat la independència d'Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Xile, Equador, El Salvador, Cuba, Nicaragua, Guatemala, Mèxic, Costa Rica, Hondures, Panamà, República Dominicana, Uruguai, Paraguai o el Perú. Només cal llegir el document dels bisbes colombian, agraint a Déu la independència de Colòmbia aconseguida fa dos-cents anys.
