S'estan pagant 120 milions d'euros perquè Joao Félix, un noi de 19 anys que només en fa un que és a l'elit professional, entri a la plantilla de l'Atlètic de Madrid, i els amants del futbol i, sobretot, els matalassers, estan ansiosos per conèixer la nova jove promesa que xafarà el camp del Wanda Metropolitano.

Mentrestant, desenes de refugiats fa dies que naufraguen per les costes d'Itàlia davant la indiferència del ministre d'Interior, Matteo Salvini, que ha decidit que aquestes persones podien seguir vivint d'Open Arms uns quants dies més.

Qüestions excloents? No ho crec. Som en un món on la gent no es posa les mans al cap si es paguen més de 100 milions d'euros perquè un noi de 19 anys jugui a Primera Divisió, però que tampoc se les hi posa quan a les notícies es parla de les crisis humanitàries que regeixen el món d'avui. El capitalisme ha provocat una polarització tan gran dels diners, que no ens importa si un futbolista blanqueja capital, però es condemna socialment una persona que intenta vendre un paquet de mocadors pel carrer.

Si el futbol és un dels negocis més grans del món és perquè té una xarxa de suport enorme darrere que ho permet. Cal deixar de participar tan intensament del futbol, i començar a preocupar-se pels problemes de la realitat. Però ho sé, somniar és gratis, i això no és més que una gran utopia.