El mes d'agost, a Manresa, és temps de festa major, i a la de fa quaranta anys es van fer moltes activitats d'accés gratuït a la plaça Major -com el concert passat per aigua de La Trinca que comentàvem fa ben poc-, però malgrat l'accés lliure i de franc hi va haver algunes crítiques perquè a l'espai destinat al públic hi havia un apartat degudament tancat amb unes cadires de tisora molt ben situades amb visibilitat perpendicular i distància ideal a l'escenari, i a les quals no podia pas accedir tothom sinó unes persones determinades, pertanyents a l'excel·lentíssima corporació, a l'organització de la festa i a alguns altres privilegiats que van aixecar crítiques. La cosa devia fer soroll ciutadà, ja que la Comissió Oficial de les Festes d'Estiu de l'Ajuntament de Manresa es va sentir obligada a fer pública una nota informativa en què explicava que la reserva d'una zona de cadires s'havia fet per acord de tots els partits, que regidors de tots ells s'hi podien asseure, que gent que col·laborava amb la festa, també, i que, al capdavall, els actes de la plaça eren de franc amb un «gran esforç» econòmic de l'Ajuntament (o sigui, de tots els manresans).