Tothom pot cuinar». Aquesta frase lapidària que va dir el xef Gusteau a Ratatouille -meravellosa pel·lícula- ha posat les bases d'un creença perillosa que ja amenaça el feble món de la cultura. O la pseudocultura.

Assistim atònits a la maquinària inaturable de les indústries culturals amb cert desencant, però encara segurs que hi tenim alguna cosa a dir. Que els llibres signifiquen alguna cosa més que xifres a partir de les quals es certifica el seu valor literari. El món del llibre està fortament contaminat per excés de llibres -sí, i això que diuen que ningú llegeix. La publicació massiva, absurdament gran, de tot tipus de llibres desdibuixa cada vegada més el concepte «literatura», i aparta perillosament el debat. Tot és literatura?

L'autor romanès Mircea Cartarescu va dir que només mereixien ser llegits aquells llibres que estaven escrits per necessitat, per pura supervivència, que naixien de l'estómac i no des de la pretensió de la butxaca o de la falsa vanitat de creure que es té alguna cosa a dir. Cada vegada més abunden les pàgines i els blogs de frases precuinades, d'estereotips en forma de haikus i clixés en forma de poemes. Ens estan ofegant.

Quan era petit em va quedar gravada la frase del xef Gusteau. Potser m'he perdut el remake de Ratatouille en què un escriptor de best-sellers va dir que sí, que «tothom pot escriure».