Allà a on els dominis de la Catalunya Central deixen pas al Pirineu s'hi han fet aquests dies unes obres discretes, les quals aporten alguns indicis sobre els plans que tenen els polítics majors de Catalunya. Al Coll de Pal, al vessant sud del Cadí, han construït un telecadira que connectarà amb els dominis esquiables de La Molina. També hi haurà un aparcament, una enorme bassa d'aigua per fer neu artificial i sembla que un bar. A favor, la Generalitat i l'Ajuntament de Bagà. En contra, els activistes de Salvem Coll de Pal, que han intentat aturar-ho però no se n'han sortit. Fins ara, les dues comarques estaven connectades només pel túnel construït als vuitanta i per una revirada carretera més amunt de Castellar de n'Hug. Amb aquesta nova obra els esquiadors podran deixar el cotxe al Berguedà, evitar pagar el peatge d'anada i tornada, passar un dia de neu a la Cerdanya (si n'hi ha) i tornar a casa. I segons acaba de confirmar el conseller actual del ram, en pocs anys ho podran fer amb la C-16 desdoblada fins a Cercs i amb un sistema de carrils reversibles al tram últim. Li calen 180 milions d'euros i potser els trobarà. Aquestes diners s'anotaran com a inversions «pel» territori però el cert és que seran «al» ter-ritori. Els beneficis se'ls computaran els que passen de llarg: esquiadors barcelonins, golfistes ceretans i andorrans de cotxe potent. A més, si tenim en compte que estan valorant millorar les línies fèrries de Vic cap a Ripoll i finalment a Puigcerdà, sembla clar que estan preparant de forma discreta els mitjans que els requeriran els del COI per fer uns jocs d'hivern al 2030. Per a un polític de dretes o liberal organitzar unes Olimpíades i treure el cap a totes les televisions del món és una temptació irresistible. L'èxit dels del 1992 a Barcelona és la coartada moral per fer veure als ciutadans que ara torna a tocar. Més enllà dels interessos de les empreses constructores i els atletes, caldria veure entre tots si ens convenen, si es poden pagar i si les transformacions que volen fer seran útils per a altres finalitats. Als isards, les marmotes i els voltors que viuen per allà segur que no els farà cap gràcia.
Als no iniciats en aquestes qüestions els sorprendrà saber que FGC (Ferrocarrils de la Generalitat) és l'ens del qual depenen quasi totes les estacions d'esquí catalanes. Des de la Molina fins a Vallter 200o són una secció de l'empresa que gestiona el funicular de Montserrat, autobusos i sobretot línies de tren vàries. De tot això en fan un aiguabarreig per sostenir les estacions d'hivern perquè la majoria no ho són. En aquest punt, pren una importància central un mot estrany: la innivació. Significa els dies d'una temporada en què la neu cobreix el sòl en un lloc. I està en regressió. L'escalfament del planeta provoca que moltes aus ja no migren cap a Àfrica i es queden a la Península. Per aquí, les nevades minven i els responsables de les pistes les obren la majoria dels anys amb esforç, fent neu artificial, costosa de fabricar i en contra de tota mena de criteris ambientals. Els seus arguments són d'ESADE: per cada euro gastat en forfets se'n generen sis de despesa directa. No compten la pública que s'ha de fer per poder tancar el seu cercle econòmic. I malgrat tot es generen dèficits. Veurem si «el paisatge deliciosament abrupte» que descrivia Sergi Pàmies la setmana passada al seu pas manté aquests dos qualificatius d'aquí a unes temporades. Els del Bages i més avall potser ara entendran les raons per les quals les carreteres prioritàries són les de muntanya i no les seves. La C-55 ha d'esperar perquè la majoria dels que van i aniran a la Cerdanya amb Olimpíades o sense, comencen a pagar peatges a Sant Vicenç. O abans.
