Mossèn Cinto (1845-1902) va hostatjar-se al santuari de Queralt a l'any 1887. Des del mateix santuari el 2 de setembre va escriure una carta al canonge vigatà Jaume Collel que deia: «He seguit tos passos per Borredà i la Nou, més he tirat endavant fins a Queralt, a on passaria de bona gana una quinzenada, tan encisat n'estic!. Més ja que vols anar a Banyuls, baixaré a Berga dilluns matí, i lo mateix dia arribaré a Barcelona, si Déu plau, a on t'esperaré. Ja et parlaré d'aquest santuari Perla dels santuaris marians de Catalunya».
Durant aquesta curta estada va escriure uns versos queraltins, malauradament, inacabats, recollits per Osvald Cardona, que diuen: «De Berga pastora, / Verge de Queralt, / d'eix cel que us corona / guiau-nos a dalt». Segons el mateix Cardona, també hi ha una altra variant del primer vers que diu Bergadana Estrella. En L. Garcia del Real, a la revista barcelonina La Il·lustració Catalana, número 301, de 31 de gener 1893, deia: «Arribàrem a Queralt i declaro que val ben be un viatge lo panorama que s'hi ovira per tots quatre cantons. Jo no em sabia moure de la torre mirador, per més que, sent ja avançada la tarda, lo fred se deixava sentir. Després de resar davant de la poètica Imatge que inspira tanta devoció, i d'admirar ses joies i altes pe-nyores de fe i agraïment, anàrem a prendre l'esmentada xocolata amb lo simpàtic senyor rector qui, entre altres coses, nos digué que havia tingut dies per hoste a mossèn Cinto Verdaguer. -Arribà sol -afegí- no em deia son nom; semblava el més humil dels sacerdots i sols vaig saber qui era, per que casualment aquells dies pujà un que el coneixia i m'ho digué».
Verdaguer citaria Queralt al seu poema del «Pi de les Tres Branques»: «Abans d'arribar a Berga / s'enfilen per la muntanya, / per entre Estela i Queralt / de Campllong envers la plana; /quan són al mig de Campllong / la nit fosca és arribada». Tornaria, Verdaguer, a pujar a Berga per presidir el Certamen literari de Sant Joan al 1901, que en el seu discurs presidencial va a fer referència a Queralt. En aquest seu darrer viatge berguedà, a la plaça del santuari, va beneir les banderes de les societats corals La Unió Berguedana (el cor actual) i La Lira Gironellenca. De ben segur que les fotografies fetes en aquest acte constitueixen un dels darrers testimonis gràfics de Verdaguer.
Mai no he pogut entendre com els versos queraltins de Verdaguer no han estat, encara, recollits en una placa per ser exposats i difosos a tothom a les parets del santuari berguedà. Ja que Berga, Queralt i Verdaguer són, sempre, indestriables.
