Una de les tares del sistema de mitjans català és que té una forta dependència del sistema de partits. En són un bon exemple les tertúlies dels programes matinals de Rac1 i Catalunya Ràdio. En aquests espais radiofònics, tan atractius per a l'audiència catalana, els tertulians no hi són pas (o, en alguns casos, no només) per la seva capacitat d'anàlisi, sinó sobretot perquè representen els interessos i els discursos dels partits polítics.
Tot i que altres sistemes de mitjans, com ara l'espanyol o el francès, no són immunes a aquesta xacra moral, els catalans no ens podem permetre que els partits jivaritzin la conversa pública amb falsos debats d'autonomia de nyigui-nyogui. Barcelona i la xarxa de ciutats que articula són el centre d'un espai de relacions comercials, socials i culturals que tant els enviats dels partits independentistes, per desídia i una mena de por atàvica, com els dels partits d'obediència madrilenya, per raons òbvies, són incapaços de pensar com a centre.
Enmig d'aquest sistema en descomposició, cal agrair que el rubinenc Víctor Puig s'hagi atrevit a tirar endavant Avió a Lisboa, un programa sobre política internacional lliure de complexos meliquistes. El primer programa, una conversa amb el filòsof Ferran Caballero sobre la figura del premier britànic, Boris Johnson, és una glopada d'aire fresc. El trobareu a Ivoox. Fora del sistema.
