23 de agost de 2019
23.08.2019

Anoiencs morts als camps nazis

22.08.2019 | 23:33

De vegades hi ha bones causes o bones idees que es malmeten en part perquè, a l'hora de dur-les a la pràctica, les coses no es fan de la manera adequada. És una mica el que ha passat amb la lloable iniciativa del ministeri de Justícia espanyol de publicar al BOE, després de molts i molts anys, la llista de les víctimes que van morir als camps nazis. La relació que s'ha donat a conèixer és molt extensa i relativament completa, però dissortadament hi ha oblits i errors en els noms d'algunes persones, cosa que resulta especialment dolorosa per als familiars que han esperat durant tant de temps aquest reconeixement per part de les autoritats.

L'edició de diumenge passat d'aquest diari es va ocupar molt oportunament d'aquest assumpte i jo no podria sinó subscriure les observacions que hi feien persones tan coneixedores d'aquest tema com Joaquim Aloy i Jordi Pons. Ells lamentaven concretament que la llista s'hagi fet a corre-cuita i sense polir els errors que s'han anat reiterant. Personalment, desconec amb precisió el grau de coneixement d'aquesta matèria que hi ha en el conjunt del territori espanyol, tot i que hi ha una obra de referència de l'any 2006 dels historiadors Benito Bermejo i Sandra Checa que, segons sembla, no ha estat prou tinguda en compte. El que sí que podem afirmar amb seguretat és que, en el conjunt de Catalunya, aquest tipus d'estudis han avançat suficientment i s'han publicat obres prou solvents com perquè es pugui elaborar amb precisió la llista de les víctimes catalanes.

El diari publicava la llista dels morts de les nostres comarques que figuren al BOE. Tanmateix, potser caldria fer observar als lectors atents a aquesta mena d'assumptes que, a part d'aquests noms i dels que el diari oficial es va deixar, hi ha una munió de persones que, encara que no haguessin nascut a Catalu-nya, residien entre nosaltres, de manera que els hem de comptar entre les víctimes del nostre ter-ritori. La llista real, doncs, es fa aleshores molt més llarga i completa, amb la càrrega extraordinària i addicional que aquest drama va significar en la nostra història col·lectiva. També caldria dir que, afortunadament, algunes de les nostres poblacions han deixat testimoni del record d'aquestes persones instal·lant al terra dels nostres carrers els llambordins daurats (stolpersteine) que va idear l'artista alemany Gunter Demnig i que avui poblen a milers moltes ciutats europees.

En el cas concret de l'Anoia, que va perdre quinze dels seus veïns en aquest terrible drama del segle XX, voldria afegir encara alguna cosa més. La llista del BOE s'ha oblidat lamentablement d'un nom, el d'Agustí Gomis i Valls (1885-1941), que, després de passar pel camp de presoners d'Angulema va morir a Gusen. D'altra banda, ha repetit l'error en el segon cognom de Ginés González, un fill de Ma-zarrón (Múrcia) que vivia a Igualada i que, en realitat, tal com hem tingut ocasió de corregir, es deia Pascual de segon cognom i no Ginés. Finalment, hem de precisar que, a la llista de què disposàvem l'any 2017, quan es van instal·lar els stolpersteine a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, hem afegit darrerament un altre nom que llavors ens era desconegut, el de Francesc Vicent Escrivà i Morant (1893-1941), nascut a Gandia però resident a la nostra ciutat. Així és que els igualadins morts als camps d'extermini de Mauthausen i Gusen i al castell de Hartheim van ser onze, sense que mai puguem donar per plenament descartat que aparegui encara algun altre nom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.