La catàstrofe que va representar la Segona Guerra Mundial, amb una immensa petjada de destrucció, té una de les seves plasmacions més dramàtiques en l'Holocaust, amb la persecució, la deportació i la mort en camps de concentració de milions de jueus. El nazisme, nodrit d'un antisemitisme d'arrels ben antigues, que passen en el nostre cas pels pogroms de 1391 o l'expulsió de 1492, es va proposar l'aniquilació física del poble jueu. I aquella follia va tenir derivacions terribles cap a la comunitat gitana, persones amb discapacitats, adversaris polítics... Una fita per comprendre la veritable dimensió de l'Holocaust va ser el judici que l'any 1961 es va dur a terme a Israel contra Adolf Eichmann, un home clau en l'anomenada Solució Final, és a dir, l'extermini, que va ser objecte el gener de 1942 de l'anomenada Conferència de Wanssee, presidida pel general de les SS Reinhard Heydrich. Eichmann va redactar-ne l'acta. Sobre aquest judici, la filòsofa Hannah Arendt va publicar l'any 1963 un llibre de referència, Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal. Cinquanta anys després, la historiadora nord-americana Deborah E. Lipstadt va reprendre, des d'una visió crítica, l'anàlisi d'aquell episodi amb una obra també fonamental que ara el Berg Institute acaba d'editar en una excel·lent versió en castellà, amb el títol El juicio de Eichmann. Arendt reflexionava sobre el procés pel qual un home aparentment normal i gris, per fanatisme d'entrada i per disciplina en acabat, esdevingué un assassí de despatx d'una immensa multitud d'innocents. I criticava l'actitud dels Consells Jueus pel fet de no oposar-se prou a aquella atrocitat. Lipstadt, que havia afrontat un judici contra l'historiador anglès David Irving, que posava en qüestió l'existència de l'Holocaust, ens presenta un valuosíssim i molt ben documentat treball sobre el cas Eichmann, on s'allu-nya en part de les tesis d'Arendt, perquè arriba a la conclusió que Eichmann va ser una figura més decisiva i més deliberadament cruel. A través de les pàgines del llibre, coneixem la trajectòria d'Eichmann, amb la seva implicació creixent en les accions nazis contra jueus i les responsabilitats rellevants que va arribar a assumir, sobretot en països com Hongria, on la seva intervenció va ser d'un acarnissament despietat, el seu empresonament a la fi de la guerra, la seva fugida primer dins d'Alemanya i finalment a l'Argentina, on va ser reconegut per una família jueva d'origen alemany i segrestat pels serveis secrets d'Israel, que el van dur d'amagat al seu país perquè hi fos jutjat. Lipstadt ens aporta una informació contrastada d'aquests esdeveniments i dels passos que es van anar succeint fins al veredicte i l'execució, sense obviar aspectes qüestionables com el fet que Eichmann fos inter-rogat d'una manera exhaustiva abans del judici sense l'assistència d'un advocat. Eichmann es va defensar adduint que actuava sempre complint ordres, però les proves de la seva culpabilitat eren irrefutables. Una lliçó impressionant de memòria històrica.