Anchorage no és Alaska», sentencia Medora a la pel·lícula Noche de lobos, de Jeremy Saulnier, una història sobre la intersecció obscura que comparteixen animals de dues i quatre potes. Anchorage és a Alaska, però no és Alaska, perquè Alaska és allà on no hi ha servei de corrent elèctric i no ets ningú sense unes bones botes. Alaska és un territori salvatge i, en certa forma, mític com l'Atlàntida, Shambhala o Avalon. També, Groenlàndia. A diferència de l'Atlàntida, Shambhala o Avalon, tant Alaska com Groenlàndia són tan reals que si bades pots estirar la pota en qüestió de minuts. Es tracta de llocs seriosos on el silenci fa mal. En ple debat sobre la devastació del planeta i l'escalfament global es tracta de territoris de frontera o directament a l'interior del terreny de joc del partit. El desglaç dels pols és una de les grans amenaces per a la vida a mitjà termini. Cal combatre'l per sobreviure. I, en aquest moment, què se li acut als Estats Units? Intentar comprar Groenlàndia per rendibilitzar amb autèntica miopia el desglaç tant pel que fa a rutes comercials com a extracció de recursos naturals. Trump vol que Groenlàndia deixi de ser Groenlàndia. Els llops de dues potes volen conquerir els últims espais essencialment naturals i passar-los per la piconadora. Tirar de l'Àrtic com si fos la palanca d'una escurabutxaques de Las Vegas perquè surtin unes monedes.