Dia 24 d'agost del 2019, Plaça Reial de Nantes, a l'oest de França. Pancartes, pintades i murals amb la pregunta «Où est Steve? Où est la justice» (on és l'Steve? On és la justícia?).
La nit del 21 al 22 de juny, dos mesos abans, Festa de la Música, a la vora del Loire. Els participants tenien un límit màxim establert fins a les quatre de la matinada, però llavors van voler allargar-la una estona més. Tot anava bé fins que, a 2/4 de 5, mitja hora després, la policia francesa hi va enviar una patrulla per desallotjar les més de 2.000 persones presents. Van utilitzar gas lacrimogen, pistoles de bales de goma i granades de dispersió. Davant d'això, la gent es va llançar al riu, i alguns van aconseguir sortir sense seqüel·les de l'actuació policial, que, recordo, va fer un ús dràstic de la violència per desallotjar una festa de música.
Steve Maia Caniço també es va llançar al riu, però no en va sortir com la resta. Ell no va aparèixer fins a 5 setmanes més tard. Era mort. L'opinió pública atribueix la culpa a l'excessiva violència de la policia en un context de rauxa, i va sembrar el pànic de tots els assistents.
El silenci de l'Estat francès ha causat grans manifestacions i la policia es defensa dient que la seva actuació va ser proporcionada. Una situació que em resulta familiar: ambient festiu, càrregues policials injustificades, centenars de ferits i, en aquest cas, 9 presos polítics.
