Eduardo Camavinga. Fins fa vuit dies jo no sabia qui era i suposo que la immensa majoria de mortals, tampoc. Es tracta d'un jove jugador d'origen angolès i de nacionalitat francesa, de 16 anys, que ha debutat a la Ligue 1, la primera divisió gal·la. Va fer-se conegut per la seva aparició, el dia 18 passat, en el partit entre el seu equip, el Rennes, i el París Saint-Germain, que va acabar amb victòria, contra pronòstic, del conjunt bretó. Camavinga, mig centre, com Busquets, va fer un recital de seguretat, de trencar línies i de repartir joc. Immediatament, va entrar a les agendes dels grans clubs europeus. El Borussia Dortmund l'hauria pogut fitxar fa poques setmanes per 20 milions d'euros i li va semblar massa. Ara ja en demanen més.
Camavinga juga al mateix equip on va fer-ho Ousmane Dembélé la temporada 2015-16, quan tenia 18 anys. Aquest hi va estar un sol any i va firmar, curiosament, pel Borussia Dortmund. Després de dotze mesos a la conca del Ruhr, el Barça el va contractar per més de 120 milions d'euros. Ara, amb només 22 anys, Dembélé ja no val. Es lesiona a cada pas, no es comporta com un professional i no és decisiu al camp. Se l'ha obligat a viure més situacions estressants en quatre anys que les que viuria qualsevol persona en tota una vida. I s'ha cremat. Fa falta més carn fresca per fer funcionar la roda infernal. Camavinga és el proper. Potser abans que en faci vint ens adonarem que tampoc no l'han deixat créixer com toca. A ell i a uns quants més.
